Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

Mòbil nou o més cobertura?

La portabilitat del número de telèfon mòbil amenaça les inversions de les companyies en ampliació de les seves xarxes

E l malson de les operadores de telefonia mòbil es diu portabilitat, el procés pel qual un client té dret a conservar el seu número de telèfon quan canvia de companyia. Des que això és possible, la infidelitat dels consumidors espanyols no ha parat de créixer: l'any passat van canviar d'operadora 4,8 milions de línies mòbils, i aquest any la Comissió del Mercat de Telecomunicacions preveu que es facin 5,4 milions de portabilitats, més del 10% del parc estatal de mòbils, que era de 52 milions de línies a finals de setembre.

A partir de l'1 de juny del 2012, la portabilitat serà un maldecap encara més gran per les operadores: el canvi de companyia s'haurà de fer en només un dia laborable, en comptes dels cinc actuals. Tot i que aquest termini no sembla un problema per als clients -l'índex espanyol de portabilitats és dels més alts d'Europa-, el nou règim farà impossible les contraofertes: més del 30% de les peticions de portabilitat iniciades no s'acaben de formalitzar perquè la nostra companyia actual ens ofereix condicions més bones o un aparell nou si no marxem.

Fa temps que el mercat espanyol de telefonia mòbil està saturat: hi ha força més línies en ús que habitants. Les companyies només poden guanyar clients prenent-los a la competència. I l'esquer acostuma a ser un telèfon més bo. L'oferta de mòbils a preus baixos, o fins i tot aparentment de franc, és un atractiu que les empreses han explotat a fons. La majoria de la renovació de terminals és conseqüència de la portabilitat de línies.

Un dels problemes de les grans operadores és que aquesta subvenció de terminals per atreure clients ara els surt molt més cara que abans: actualment, quatre de cada deu mòbils nous a l'Estat és un smartphone , de preu considerablement més alt que el d'un mòbil convencional, i que comença a ser-ho massa per als comptes de resultats de les companyies.

Les operadores estan atrapades en una espiral diabòlica: veuen com perden clients a mans dels competidors, els clients que tenen els aporten menys ingressos a causa de la baixada de tarifes i els exigeixen mòbils cada vegada més cars per no marxar, i per recuperar la facturació han d'oferir serveis nous -com per exemple l'accés a internet- que requereixen invertir en ampliació de la seva infraestructura.

Quadrar tot això els comença a ser difícil: segons Francisco Román, president executiu de Vodafone España, les operadores de l'Estat es gasten cada any a subvencionar mòbils tants diners com els que dediquen a invertir en xarxes, uns 1.600 milions d'euros. Una situació irracional, afirma el directiu.

En el sector es comenta fa mesos la conveniència de reduir les subvencions de telèfons com a mitjà de captació de clients. Però les empreses no poden posar-se d'acord per fer-ho perquè les autoritats de defensa de la competència se'ls tirarien a sobre. I cap de les grans s'atrevirà a emprendre aquesta acció en solitari, perquè provocaria una fuga massiva de clients, l'última cosa que els cal, sobretot a les dues grans, que ja fa tres anys que perden quota de mercat.

Aquesta necessitat de retenir els clients ja es comença a manifestar en promocions com ara la d'Orange, la primera a oferir els mateixos tractes als clients actuals que als nous, i la de Movistar, que rebaixa el preu de l'ADSL als clients de mòbil. Tot plegat, unit a les diverses operacions d'absorció d'operadores virtuals que hi ha en curs per incorporar almenys una part dels tres milions de clients que han acumulat -fa tres anys n'eren només 700.000-, fa pensar el pitjor: a curt termini les companyies, que no són germanetes de la caritat, poden optar per restringir les inversions que caldrien per millorar la cobertura dels seus serveis i per incorporar noves tecnologies de telecomunicacions.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT