Publicitat
Publicitat

Mònica Terribas : "Mantinc el compromís amb un periodisme independent al servei del país"

Mònica Terribas (Barcelona, 1968), periodista i professora titular de la Universitat Pompeu Fabra, ha col·laborat amb TV3 des del 1988 en diversos programes, entre els quals 'La nit al dia', un informatiu que va conduir durant sis anys fins que va ser nomenada directora de TV3, càrrec que va ocupar des del 2008 fins al maig passat. Ara s'incorpora com a periodista i com a consellera delegada i editora del grup ARA.

Ens trobem a la redacció. Mònica Terribas hi ha entrat per segona vegada. La primera ho va fer com a directora de TV3, un càrrec que va ocupar del 2008 al 2012. Ara hi entra com a periodista que s'incorpora a l'estructura del grup per col·laborar-hi professionalment i ser-ne la consellera delegada i editora. Està nerviosa, però es nota que ha descansat, li ha tocat el sol i no té el rictus que tenia fa uns mesos. Després de saludar la redacció, em toca un exercici difícil: entrevistar-la.

Com estàs?

Enfilant-me per les parets perquè tinc moltes ganes de tornar a treballar. He tingut la sort de poder contribuir en molts projectes diferents a TV3 i ara vull continuar aportant la meva feina al periodisme, en aquest cas, a l'ARA.

¿Et va saber greu deixar TV3 després de tants anys? Hi col·laboraves més o menys des del 1988.

Esclar que sí! Hi deixes companys, amics, i un projecte en què he cregut sempre i continuaré creient, però a distància tinc la confiança que podré veure com va endavant, i això em farà igual de feliç que si hi fos. L'etapa de la direcció no ha estat fàcil, potser és la més dura, però he tingut la sort de compartir les dificultats amb moltes persones que també s'hi han deixat la pell i que són, des dels tècnics de so fins als responsables de departament els que, juntament amb l'equip directiu, garanteixen la qualitat i la força del servei que donen. Com va dir molt bé Marta Alós, de CiU, al Parlament el dia que es parlava de la meva destitució, una persona no fa res tota sola. És ben bé així i jo he tingut la sort de comprovar-ho.

El president de la CCMA, Brauli Duart, va dir aquell dia que volien que no et desvinculessis de TV3 en el futur. ¿T'hi veus algun dia fent un programa?

N'he parlat amb ell mateix, i amb el director de TV3, Eugeni Sallent. Estem valorant-ho conjuntament, perquè tots tres creiem que tindrà sentit quan trobem el projecte que sigui útil a la cadena en aquests moments. Em faria molta il·lusió pensar que en un futur tornaré a trepitjar aquells platós i compartir un projecte amb els seus professionals. Però tot té el seu temps i la programació que té prevista Eugeni Sallent per a la pròxima temporada estic convençuda que mantindrà el lideratge. Jo fent televisió sóc una au nocturna, recordes? Feia aquell programa que els que el veien s'adormien per etapes perquè anava tard, tard… I ara ens toca a tots llevar-nos molt d'hora, perquè tenim molta feina per refer la situació que vivim.

És evident que tens bona relació amb l'equip actual. Així, doncs, per què et van destituir?

El president de la Corporació havia de fer el seu equip, sentir-se que tenia els millors perfils per a aquesta etapa i respecto la decisió que va prendre. He treballat tan bé com he sabut amb tots els condicionants que teníem de reducció d'ingressos des del 2008 quan vam arribar, i aquesta batalla continua perquè no hi ha més cera que la que crema, i cada vegada tenim el ciri més avall... Però estic segura que l'equip que ara dirigeix TV3 lluitarà perquè no es debiliti ni el servei públic ni el seu lideratge, que continua ferm.

Deixar TV3 de sobte no deu haver estat fàcil per reencarar el futur…

Un bon amic meu em va enviar un missatge dies després de sortir per aquella porta i em va dir: "Ara et semblarà que no hi ha res més, però fora de TV3 també hi ha feina a fer". Aquest és el canvi d'ànim que necessitava per poder observar on creia que podia ser més útil a partir d'ara i sentir que podia tornar a exercir el periodisme, havent passat aquesta etapa.

Què has fet aquests mesos?

Preparar el meu retorn a la universitat, que no serà a plena dedicació, però a partir del setembre recuperaré les meves classes de teoria de la comunicació. Em fa molta il·lusió i molta falta: dels alumnes se n'aprèn sempre i t'omplen els dipòsits d'energia de futur. I també m'he dedicat a escoltar i revisar el que havia fet per detectar com podia millorar a partir d'ara.

T'has plantejat fer televisió fora? Marxar?

No tot s'acaba fent televisió. El que sí que em vaig plantejar és buscar feina lluny d'aquí, per posar distància. Tinc un record meravellós de l'època que vaig viure a Escòcia i això m'estirava, però la família és feliç aquí i, a més, la universitat i la realitat del nostre país en aquests moments són dues àncores poderoses. Sóc víctima del sentiment que tan bé descriu Salvador Espriu en l'Assaig de càntic en el temple … recordes? "Però no he de seguir mai el meu somni, car estimo amb un desesperat dolor…"

I véns a l'ARA. Per què?

Perquè és un projecte amb futur i una realitat present que en dos anys ha fet un esforç titànic per obrir-se camí en un entorn periodístic ric que explica el món i el que hi passa des de Catalunya. Tenim diaris sòlids en aquest país, El Punt/Avui , El Periódico , La Vanguardia , tot un món de premsa comarcal que treballa millor que ningú la proximitat, i tots comparteixen el seu espai amb altres diaris que tenen seu a Madrid, com El País , El Mundo , Abc , La Razón … Tenim una gran riquesa en punts de vista i visions del món. L'ARA és un projecte nou que té la gràcia d'haver estat concebut des de l'origen com a multiplataforma i no només pensat en el paper, i jo crec que serà apassionant ajudar-lo a consolidar-se en la mesura que jo pugui. Per això he vingut a l'ARA. N'hem d'estar orgullosos.

Què t'ha convençut del nostre projecte?

La veritat és que he tingut llargues converses amb els accionistes majoritaris d'aquesta casa. Un valor que a mi m'ha ajudat molt a decidir-me és constatar que són empresaris que no volen ser amos dels mitjans de comunicació, sinó que fan una aposta decidida perquè hi hagi un projecte periodístic independent i no pretenen res més que aconseguir que això tiri endavant en aquests termes. Això per a mi ha estat molt important. Jo mantinc el compromís per un periodisme independent al servei del país. I també hi ha el factor que aquí hi ha professionals, entre els quals tu mateix, que evidentment esteu fent una feina magnífica. Fins ara no hi havia pogut treballar i em feia il·lusió. M'ho deia el cor.

Véns a ocupar part de les responsabilitats que tenia Oriol Soler des de l'inici i que va deixar fa uns mesos.

Sí. L'Oriol Soler va contribuir a fer possible que aquest diari fos una realitat. En aquell moment era una bogeria i va convèncer persones que mai no s'ho haurien plantejat perquè hi invertissin esforços i recursos. És d'agrair que hagi contribuït juntament amb tot el món de l'ARA a fer realitat aquest somni. La meva feina ara serà que el somni juntament amb tu i amb tota la gent de l'ARA continuï sent un somni cada dia més increïble. No ho tenim fàcil, però vinc a sumar i compto que m'ajudaràs, perquè hauràs de continuar dirigint el diari, no vinc a substituir-te.

Doncs això deien...

Ah sí? Deuen ser coses del Twitter! Em temo que tindré una altra feina! Si volem ser un grup de referència a Catalunya, que és el nostre compromís i la nostra gran il·lusió, hem de treballar en noves propostes de comunicació a la xarxa. S'han d'explorar totes les opcions possibles per donar més servei. Però m'agradaria tornar a fer entrevistes, si em deixes…

Ho estudiarem.

No tinc pressa. El teu president, que a partir d'avui és el meu, Ferran Rodés, m'ha encarregat un llibre d'estil, que és un exercici de reflexió i revisió de la feina que em sembla molt útil. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en té un des de fa poc temps que en molts àmbits ha de ser referència per a tots els mitjans de comunicació que treballem en català, especialment per les qüestions d'ètica periodística, pluralitat i llengua. Però cada diari té la seva manera de construir el relat de l'entorn, i l'ARA, des del seu manifest inicial, ja el va marcar. Ara és moment de revisar què s'ha fet i explicar a tothom què pot esperar de nosaltres d'ara endavant.

M'han dit que ets terrible manant…

No sé si sóc terrible manant, però sí que els que em coneixen diuen que sóc terrible quan se m'ha de fer creure…

T'hem escoltat en diverses ocasions preocupada pel futur del periodisme. Com es pot protegir la funció que fem?

Des del punt de vista empresarial, explorant, com ha fet l'ARA des de l'inici, la construcció d'estratègies multiplataforma, amb una forta proposta digital, en què els continguts governin les múltiples finestres de difusió. I aportant credibilitat, interpretació, valor afegit i independència. Des del punt de vista de l'ofici, donant eines als professionals des de les empreses que els permetin treballar amb rigor, donant context i teixint un relat que sigui compromès, constructiu i ambiciós, sobre el que passa en el nostre país. Sovint, ens perden les notícies que caduquen al cap de poc i ens dediquem poc a reflexionar i a analitzar com és el nostre país, Catalunya, en el context del món, més enllà de les vicissituds de la relació amb Espanya.

Com t'imagines Catalunya d'aquí deu anys?

Catalunya serà més forta si és capaç de mirar el món de fit a fit, malgrat els condicionants i les obligacions que té ara mateix amb l'Estat. Els mitjans de comunicació hem de contribuir a donar a la societat informació i reflexions que els permetin mirar a mitjà i llarg termini perquè, si no, ens ofega el dia a dia, que ara no és gens esperonador. Però no hem arribat fins aquí precisament per caure en el desànim. I un periodisme responsable també implica canviar de perspectiva de tant en tant per fugir del pim-pam-pum polític entre Catalunya i Espanya, que, malauradament, no ens deixa aixecar el cap.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT