Publicitat
Publicitat

OBITUARI

La seva columna "Opus mei" ha estat una de les més longeves de la premsa

Mor Josep Pernau, figura clau del periodisme de la Transició

El periodisme català plora la mort de Josep Pernau, una de les figures més prominents de les últimes dècades. Columnista veterà, degà de periodistes i director de diversos mitjans va morir ahir als 80 anys.

Josep Pernau va abandonar la docència pel periodisme, però l'aurèola de mestre el va acompanyar al llarg d'una carrera dilatada, a prova de jubilacions, que es va aturar ahir, amb la seva mort als 80 anys. Però la persistència en l'ofici la va fer compatible amb la generositat amb les noves fornades de periodistes. Això ho assenyalava ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, en una nota de condol: "A tot arreu va exercir un mestratge decisiu i va deixar pas als professionals més joves quan en va ser l'hora".

Pernau va arribar a la capital procedent d'Arbeca l'any 1952, armat d'una forta determinació per ser periodista. El seu castellà oral era precari i s'havia d'enfrontar a un sector que tenia vetat el català. El seu primer càrrec rellevant va ser el de redactor en cap del diari Tele/eXpres, el 1964. Quatre anys més tard, el van nomenar sotsdirector de Diario Femenino. El 1969 es va incorporar al Diari de Barcelona, que va començar a dirigir el 1974. El van cessar -bruscament- el 1977 i va passar a comandar la revista Destino. Posteriorment va assumir la direcció del setmanari Mundo i de Mundo Diario. Fins que, l'any 1980, va recalar a El Periódico i hi va enfilar tres dècades de carrera, com un dels seus columnistes insígnia i habitual editorialista.

Sota l'epígraf "Opus mei" va firmar, des del 1980 i fins poc abans de morir, una de les columnes més longeves -i múrries- de la premsa diària catalana. Amb l'habitual sornegueria, un dia hi escrivia: "Tinc un pacte de respecte amb l'altre Opus. Ni jo envairé el seu terreny sobrenatural ni ells se senten cridats per Déu per al camp del columnisme".

Antonio Franco, exdirector d'El Periódico, recorda els temps en què Pernau li va oferir la primera feina: "Era en l'etapa de la Transició. Ell les va passar molt magres al Diari de Barcelona. Pernau era un home de poble i tenia aquella cultura pagesa consistent a fer el que s'ha de fer, al marge de les possibles conseqüències. En aquella època l'extrema dreta estava molt activa i l'amenaçava constantment. Al vespre, col·legues del diari l'acompanyàvem a casa per protegir-lo".

Pernau també es va implicar en la vertebració de la professió. Primer, com a president de l'Associació de la Premsa de Barcelona, del 1977 al 1981. I, sobretot, amb el seu nomenament com a degà del Col·legi de Periodistes (1991-1997) des del qual va impulsar el codi deontològic. "El periodisme era una feina d'individualistes i això era un gran desastre", rememora Franco. El vicedegà del Col·legi, Ramon Besa, reivindica la vigència de la seva visió: "El mestratge de Pernau encara és vàlid. Va marcar un full de ruta en uns moments molt delicats. I va predicar el valor de l'ofici, però també el de la persona".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT