Mor Oriol Ivern, el productor de 'Les Tres Bessones'
Amb la mort d'Oriol Ivern, ahir als 66 anys, l'audiovisual català perd un dels seus productors més destacats. Les Tres Bessones i el documental Bicicleta, cullera, poma tenen la categoria de fenòmens.
BARCELONA.L'audiovisual català perdia ahir Oriol Ivern, un dels seus productors de referència. Creador de la companyia Cromosoma, l'any 1988, va aconseguir fer el difícil salt de la internacionalització gràcies a l'èxit de Les Tres Bessones , una sèrie que va ser exportada a França, Itàlia, Islàndia, Polònia, Canadà, Hong Kong i Rússia. Més de 158 països han emès, en 35 llengües diferents, les aventures animades d'aquest trio de nenes entremaliades creades per Roser Capdevila. 104 episodis que la van convertir en una de les sèries de dibuixos animats més longeves a Europa (i la producció audiovisual catalana més lucrativa de la història).
Capdevila va treballar 15 anys, a Cromosoma, com a creativa. El recorda com "un gran emprenedor i un gran lluitador, que va fer arribar les Tres Bessonesarreu. El seu esforç va ser determinant. No es rendia mai. Si es posava al cap alguna cosa, la perseguia fins que l'aconseguia". Ivern s'encarregava més dels números, mentre que la seva dona, Eulàlia Cirera, treballava al departament creatiu "com una més de nosaltres", recorda la creadora de les Tres Bessones.
Impulsor del talent local
L'èxit de les tres bessones animades va permetre a Cromosoma assumir molts altres projectes. Un dels més rellevants va ser el del documental Bicicleta, cullera, poma , en el qual Pasqual Maragall explicava que tenia Alzheimer i adreçava un missatge d'esperança a les persones que pateixen aquest mal.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, l'assenyala com "un dels productors de referència en els últims anys en l'audiovisual català. És seu el mèrit de la internacionalització de Les Tres Bessones . Però ha estat, sobretot, un productor enormement generós, que es va sumar sempre a tota mena d'iniciatives útils per al país, sempre al costat de les entitats cíviques, culturals i socials". La valoració de Mascarell entra també en el terreny personal: "Era, a més, un home entranyable, que trobarem a faltar", conclou Mascarell a l'ARA.
Aquesta dimensió, que traspassava el mer executiu d'una empresa, també la subratlla Xavier Atance, president de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC): "Se'n va un personatge irrepetible. Pot semblar un tòpic, però amb ell se'n va un gran productor, que va ser capaç d'impulsar un imaginari potent i arrelat al país. Era una persona, a més, honesta. En aquest ofici, no mirava només per casa seva, sinó també per la casa de tots. Era una persona detallista i preocupada. Cromosoma era com el seu fill. No només una marca o una empresa, sinó un projecte vital, que va crear escola i que ha estat un lloc on s'ha impulsat molt de talent". Ivern va apostar per treballar al màxim amb animadors del país. "Si encarreguéssim els dibuixos a altres països el producte seria més barat, però amb risc que l'estil se'ns escapés de les mans", explicava l'any 1996 a La Vanguardia .
Ivern va impulsar diverses iniciatives per fer de laboratori de talent i no perdre el ritme tecnològic que imposaven els líders del sector. Amb Les Tres Bessones , per exemple, van adoptar el sistema Pegs d'acoloriment que feia servir Disney, de manera que es va convertir en la cinquena productora al món que s'afegia a aquesta tècnica.
Susanna Jiménez, cap de coproduccions de TV3, en recorda la capacitat d'aprendre i d'afrontar coses noves gràcies a un caràcter "lluitador" i en destaca projectes com Bicicleta, cullera, poma . "Tota producció audiovisual implica arriscar-se i ell va assumir-ho i hi va posar tota la tenacitat de què era capaç per tirar endavant els seus projectes".
Una trajectòria dilatada
Cromosoma va impulsar alguns programes a TV3 com l'espai de debat Dotze sense pietat i el concurs La caixa Sàbia . Una altra producció amb el seu segell va ser l'espai Los cuentos de Nana Bunilda (TVE).
L'any 2003 Cromosova va rebre el Premi Nacional de televisió. La Generalitat li va concedir l'any 2006 la Medalla i la Placa President Macià, que reconeix els mèrits de treballadors i empreses que contribueixen a l'economia catalana. L'últim dels seus grans projectes va ser la pel·lícula animada Arrugas , protagonitzada per un grup d'avis que es rebel·len contra la seva reclusió en un geriàtric. Va rebre dos premis Goya: millor pel·lícula d'animació i millor guió adaptat.
