Publicitat
Publicitat

Mort d'un director d'art

Reinhard Gäde va morir dissabte i ara li explicaré per què aquest home ha influït en la seva vida. El 4 de maig del 1976 els quioscos acolliren un diari nou: El País . Al costat, els seus col·legues feien pena: gràficament desendreçats, bruts, poc polits. El nou diari, en canvi, ja deia una altra cosa des del seu disseny, que, com sap tothom, és el primer contingut que hom percep. Parlava de futur, sí, però des de la seva mateixa presència gràfica, amb aquell ordre i rigor centreeuropeus. L'havia dissenyat Gäde i en copiarien la gràfica més o menys irreflexivament a tota la premsa peninsular.

La gràcia és que aquell disseny responia a un objectiu editorial i no pas a un esquema de producció o a un afany estètic: "[…] El propósito de un periódico como el que queremos hacer consiste en informar a sus lectores. Proponer este punto de partida en Londres o en París produciría […] perplejidad […]. Pero no es una precaución gratuita en una latitud en la que […] el ministro de Información sostenía que la misión de la prensa era la de ser un instrumento al servicio de los intereses del Estado ", es llegeix en un memoràndum escrit pels promotors d' El País .

Gäde va donar figura a aquest propòsit i a ell va subjectar el seu art i la seva tècnica, molt influïts per la Bauhaus: la forma segueix a la funció. També seguia Stanley Morison, el tipògraf que inventà la Times per a The Times : el disseny ha de ser transparent. Per això va fixar com a criteris bàsics que el text es llegís continuadament, que el diari no fos cridaner, la modularitat, la jerarquització associada a formats… Gäde va ser el primer director d'art que es mereix aquest títol. El seu patronatge gràfic concretà la manera de fer i de veure els diaris que és encara avui la forma mental que tenim d'aquest objecte. Ho veu que el va influir, oi? Era un geni.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT