Publicitat
Publicitat

XARXES EN CREIXEMENT

La falta d'ànim de lucre i la privacitat, els seus reclams

N-1, la xarxa social del 15-M

"És programari lliure; no té ànim de lucre; i no es busca controlar, ni vigilar, ni monitoritzar, ni censurar les persones i col·lectius que les habiten". Així resumeix el hacktivista Spideralex (que refusa donar el seu nom real) la filosofia de N-1, una xarxa social que s'ofereix com a alternativa a Facebook i Google+. Actualment N-1 (https://n-1.cc) té 28.905 habitants -rebutgen el terme usuaris -, 1.250 pàgines i 2.896 grups de treball.

Lluny dels més de 750 milions de Facebook, la seva particularitat rau en la radicalitat del seu plantejament. Lord Epsylon, programador de N-1, afirma: "Facebook genera un sistema d'interrelacions socials intrínsecament corruptes i lliberticides en què es malcria amb idees plenament comercials basades en les societats de consum. Tendeix a la centralització de dades i pot modelar estats opressors més sofisticats". "La seva finalitat és recloure'ns i que tothom en depengui", afegeix Spideralex. Segons el seu parer, "els costos dels serveis comercials són diversos: posar en perill el teu dret a la privacitat, exposar-te que facin comerç amb les teves dades personals, la mineria de dades per part dels governs, que t'esborrin les dades i t'obliguin a pagar per recuperar-les o accedir-hi...". Aquesta voluntat d'eludir la comercialitat és el motiu pel qual la xarxa ni tan sols té un logotip.

L'activitat d'aquests habitants també és característica. Les fotos de costellada i els enllaços a grups humorístics -per fer servir un clixé de Facebook- deixen pas a un intercanvi de documents i recursos útils per als moviments socials i l'assemblearisme.

"A N-1 sabem que mai ens aixecarem amb el compte censurat", asseguren. Sense anar més lluny, Facebook va esborrar convocatòries de Democracia Real Ya del 15 de maig, tret de sortida del moviment dels indignats . "Facebook representa el model de xarxa social per a l'oci i N-1 per a l'organització política. Amb el creixement desorbitat de Facebook i similars, aquestes xarxes han mercantilitzat l'amistat per convertir-la en un negoci molt rendible. El que impulsa N-1 és la sobirania tecnològica: dotar els moviments socials dels seus propis recursos autogestionats al marge dels interessos privats", afirma Igor Sábada, professor i expert en les relacions entre noves tecnologies i moviments socials.

Fent madurar el 15-M

Nascuda el 2009, la seva aliança amb el moviment 15-M l'ha donat a conèixer més enllà dels moviments assemblearis. "Ja estàvem començant a construir l'eina abans que el 15-M la requerís", reconeix Lord Epsylon. "Gràcies a N-1 s'ha pogut sincronitzar i coordinar el moviment per fer-lo madurar", afegeix Sábada. "Un dels grans lemes del 15-M era «No volem ser mercaderies en mans de governs i empreses» i hem estès aquesta filosofia cap a les nostres identitats electròniques".

Amb tot, tal com matisa Sábada, no es vol fer una xarxa només en contra de : "S'ha de veure N-1 com un recurs complementari, però no substitutiu ni enfrontat a les comercials".

El finançament de N-1 és possible gràcies a les aportacions de desenvolupadors i a les donacions altruistes. "Les xarxes socials lliures també tenen un cost. Hem calculat que si cada habitant donés l'equivalent a dues hores del seu treball a l'any podríem anar avançant i fer la xarxa autosuficient", diu Spideralex.

La privacitat és un dels seus punts forts. "Si la gent no mira la lletra petita de la hipoteca, creus que ho farà amb la seva xarxa social? Probablement no", lamenta Lord Epsylon. ¿I no és excessivament política o només apta per a activistes? "Diga'm una persona que no existeixi en el món polític".

El nom de N-1 prové d'una noció dels filòsofs Deleuze i Guattari ( Mil Mesetas) .

Més continguts de