Niça: quan l'alerta d'imatges extremes es converteix en reclam
Barcelona1. Alguns diaris intenten recollir en els seus titulars el paroxisme d'aquest atac. Sovintegen adjectius com “brutal” o “sagnant”. Però a alguns, com 'El Correo', se'ls en va la mà amb la salsa: “El 'camió de la mort' a Niça”, que sona més a literatura 'pulp' que no a notícia seriosa i greu.
2. De nou, el debat sobre les imatges. Com es pot mostrar la realitat per aportar informació sense explotar el morbo? Quan els diaris, a les xarxes, alerten de l'extrema gravetat d'un vídeo que estan fent circular, ¿és realment una advertència o més aviat un reclam? ¿Estan aportant informació o només satisfent la curiositat malsana de veure una matança de ben a prop? En la mesura que fem rodolar el periodisme per la pendent del sensacionalisme quan busquem les imatges més extremes, ¿no estem afavorint –ni que sigui involuntàriament– els interessos dels terroristes? El que necessitem és informació i context.
3. La imatge que més m'ha esgarrifat, de totes maneres, no és gens explícita. Em refereixo a la fotografia que duu el 'Corriere della Sera' a la portada: es veu la clàssica manta metàl·lica tèrmica cobrint un cadàver. La nina que hi ha al costat permet inferir que la víctima és una criatura. És una imatge que no atempta contra la intimitat i, al mateix temps, recull l'absurditat i la crueltat d'una acció com la que s'està explicant.
4. L'atzar pot ser cruel i jugar males passades. 'La Vanguardia' té el següent titular en pàgina esquerra: “Ho arrasava tot, com en un joc de bitlles”. A la pàgina del costat, la mala sort hi ha fet coincidir un anunci de BMW amb el lema “Que en condueixis molts més”. S'hi veu una carretera i la marca d'uns pneumàtics. L'hora en què van succeir els fets va fer que fos més difícil detectar el nefast diàleg entre informació i publicitat.
