Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Nicolás Valle

Fa un parell de setmanes parlàvem aquí mateix de l'absurditat informativa viscuda després del terratrèmol-tsunami-crisi nuclear del Japó. Totes les cadenes van enviar periodistes a Tòquio perquè ens informessin del que ja sabíem i per donar pas a vídeos elaborats a la redacció amb imatges d'agència. Va ser com si els enviats especials de totes les cadenes del món s'instal·lessin a Saragossa per parlar de les dues llobes que es van escapar (o no) aquesta setmana del Zoo de Barcelona. Culpa dels enviats especials? (De l'absurditat, no de les llobes). No pas. Anaven venuts. No tenien accés a imatges de la nuclear, ni de la zona devastada pel tsunami. Tampoc tenien accés directe a la informació. La pregunta, naturalment, és: ens podíem haver estalviat els diners d'una excursió inútil?

Això vol dir que hem de deixar d'enviar gent als llocs on passen coses? Depèn. Per fer el que van fer al Japó, evidentment que sí. Per fer el que, per exemple, està fent Nicolás Valle (TV3) a Líbia, evidentment que no. Valle està situat en un lloc on passen coses i ens les explica. De manera breu, clara i didàctica ens fa un retrat de la realitat que veu. No ens fa doctrina. Ell simplement descriu.

A còpia de dies hem anat veient l'evolució dels rebels. De córrer a conquerir Trípoli amb una furgoneta i un fusell a veure'n les successives retirades. De veure com esperen l'acció de l'aviació aliada contra el front gaddafista a contemplar la seva fatxenderia, les seves divisions internes i la seva desorganització. I el millor de tot és que Valle no especula amb el que està passant a centenars de quilòmetres ni ens explica el que li diuen des de la redacció que està passant no-se-sap-on.

Problema. És impossible fer la mateixa feina amb els combatents de l'altre bàndol. Per què? En les guerres modernes, exèrcit oficial i informació lliure són un oxímoron.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT