ONES
Mèdia 10/01/2017

Noruega lidera la fi de la FM

Catalunya només consideraria la mesura amb l’improbable acord de tots els agents implicats

i
àlex Gutiérrez
3 min
El repetidor de Collserola nodreix de ràdio en FM bona part de l’àrea metropolitana.

BarcelonaSi algun veí no gaire informat de la ciutat noruega de Bodø engega avui el transistor, girarà la rodeta del dial sense saber què coi ha passat amb la ràdio. Aquest municipi de 50.000 ànimes, situat al nord del país, és el primer que diu adeu a la freqüència modulada: la popular FM que ha transportat, en l’últim mig segle, la basta majoria de ràdio comercial i musical arreu del món. Noruega consuma així el que cap altre país del món s’ha atrevit a fer: confiar només en la ràdio digital, emesa a través d’internet, per alliberar espai de l’espectre radioelèctric, per exemple, per als mòbils. D’aquí a finals d’any, totes les emissions en FM hauran emmudit i -en aquesta banda- els vells aparells de ràdio només escopiran el misteriós soroll de l’electricitat estàtica.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Mentrestant, la resta del món observa el moviment noruec, que s’ha fet a contracor: una enquesta del principal diari del país, el Dagbladet, assegurava que tan sols el 17% dels ciutadans estan a favor del tancament de la FM, mentre que el 66% s’hi manifesten en contra. Malgrat tot, altres països tenen plans similars. Suïssa, per exemple, vol fer un pas semblant d’aquí tres anys. També Dinamarca ho està avaluant. I al Regne Unit estan esperant que la penetració de la ràdio digital arribi al 50% per decidir si acceleren aquesta transició cap a un model sense freqüència modulada. I això podria passar, segons les previsions, a finals d’aquest mateix any.

El problema per desfer-se de la FM és que el seu sistema alternatiu -el DAB, l’equivalent radiofònic de la televisiva TDT- presenta deficiències. Per començar, els aparells són més cars: els dels cotxes, per exemple, costen vora 150 euros. La recepció falla en alguns interiors de les cases. I l’oposició al govern noruec creu també que, en cas d’emergència nacional, no tenir FM pot ser un seriós contratemps. Entre els avantatges, l’augment d’oferta: allà on en ràdio analògica hi entra una emissora, amb el DAB n’hi caben vuit. Però això és una arma de doble tall, ja que els operadors actuals de ràdio no són gaire partidaris d’instar un canvi que, a mitjà termini, els pot fer augmentar la competència.

Catalunya, també a l’espera

També des de Catalunya s’està a l’espera dels resultats de l’experiment noruec. El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, explica a aquest diari que està a favor de l’apagada analògica també en ràdio, com s’ha fet amb la televisió: “El DAB comporta molts avantatges per als usuaris, ja que la qualitat del so és més alta i s’hi poden posar serveis addicionals. I els operadors també obtenen beneficis, ja que poden emetre un senyal mitjançant una freqüència única per a tot el territori. Ara bé, aquest és un moviment que només es pot plantejar amb el consens i la col·laboració de tots els agents implicats, i també amb el temps suficient perquè la transició sigui fluïda”.

No sembla pas, però, que els operadors s’hi hagin de posar gaire de cara. Començant pel sector públic: Catalunya Ràdio va ser de les primeres emissores a emetre a través del DAB, però el 4 de novembre del 2008, veient la descompensació entre costos i oients que s’havien passat al nou sistema, va decidir renunciar a les emissions digitals, dotze anys després de posar-les en marxa. En aquell moment, es tenia una cobertura del 85% de la població i el 42% del territori. Des d’aleshores, però, al DAB li ha sortit la competència de la ràdio per internet, que aleshores era incipient però ara ja té una penetració prou forta.

stats