Òscar Dalmau: "Sóc bastant malalt del Twitter amb l'iPhone"

Sóc una mica malalt de l'iPhone, tot i que amb això dels mòbils he passat de la nit al dia. Abans era dels que deien que com menys espai ocupés millor, perquè sóc molt maniàtic amb allò de no portar les butxaques plenes, fins al punt que vaig sense cartera. Quan va començar la febre dels smartphone, jo n'era totalment contrari. Però em van deixar provar un iPhone, i hi vaig caure. El primer que vaig tenir va ser l'iPhone 3G, i vaig pensar que ja no hi havia marxa enrere. Ara tinc un iPhone 4. Em passo 20 minuts o mitja hora penjat al telèfon cada dia. De missatges, n'enviava fins que un amic em va descobrir el Whatsapp. Encara n'envio algun perquè no tinc el cap prou situat, o potser a gent que encara no té Whatsapp, però crec que amb el temps tothom funcionarà així.

També sóc bastant malalt a l'hora de fer anar el Twitter des del mateix iPhone. Al Facebook, en canvi, m'hi resistia, fins que vaig començar a veure que la gent del meu voltant parlava de coses que jo no sabia. Hi ha tot un univers paral·lel, al Facebook. Me'l vaig obrir per estar al dia de què fan els amics, però és un perfil privat, que no està obert a la gent que em coneix de la tele o la ràdio. El tinc per als amics íntims, familiars, i poca cosa més. Al Twitter, per contra, hi tinc uns 10.000 seguidors. Vaig entrar-hi per la ràdio, i ens ha funcionat de meravella. Les xarxes ens generen continguts que després recuperem per al programa. És un gran invent.