Publicitat
Publicitat

CiU no hi ha donat suport perquè entén que envaeix competències

El PP aprova la llei que permet privatitzar canals autonòmics

Les autonomies que ho vulguin fer ja tenen marc legal per privatitzar totalment o en part les seves televisions. Telemadrid, Canal 9 i la televisió de Castella-la Manxa seran, previsiblement, les primeres.

El tortuós trajecte parlamentari de la reforma de la llei audiovisual espanyola va arribar ahir a la seva parada de destí: el congrés votava una esmena menor del Senat i aprovava ja definitivament una llei amb la qual els governs autonòmics poden privatitzar totalment o parcialment els seus canals de televisió. El PP va insistir que és una llei que dóna opcions i no obliga a ningú, però l'oposició va insistir en els arguments que ha anat repetint les últimes setmanes. "Volen alienar el servei públic", deia el diputat Juan Luis Gordo (PSOE). Imma Riera (CiU) manifestava el seu rebuig a la llei perquè suposa "una invasió competencial". Es referia a l'apartat 8 bis, que impedeix el dèficit per als canals autonòmics i, de facto , els empeny a la privatització.

Els canals en el punt de mira

Tot i que el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra (al novembre) i el vicepresident José Ciscar (al gener) van rebutjar la privatització de Canal 9, el govern valencià va aprovar el dia 12 una reforma de la llei que regula Radiotelevisió Valenciana en què es determina que algunes de les franges puguin ser realitzades per iniciativa privada. La idea de la Generalitat és finançar només els espais de servei públic. Mentrestant, la cadena ha encetat també la via de l'aprimament dràstic de la plantilla i ha anunciat que prepara un ERO de 1.295 persones com a màxim, d'una plantilla de 1.695.

Telemadrid també se situa sota el focus de la privatització. El canal va tancar el 2011 amb un deute que superava els 245 milions d'euros. Aquest mes de juliol, segons El País , va demanar diners al govern d'Esperanza Aguirre perquè té problemes per pagar nòmines i proveïdors i una necessitat financera de 88 milions d'euros a curt termini. Els representants dels treballadors -més de 1.000 persones componen la plantilla- han expressat que senten "l'espasa al coll". El 25 d'abril Aguirre deia que la nova llei marcava el futur del canal, perquè ja no es permet arrossegar un dèficit com el que té Telemadrid. Castella-la Manxa també s'ha pronunciat a favor de la privatització.

En el cas de Catalunya, el Govern ha dit repetidament que no té cap intenció de privatitzar TV3 ni totalment ni parcialment. La Corporació ha engegat la reforma del marc laboral. TV3 té 2.100 treballadors i Catalunya Ràdio en té uns 400. Amb tot, el president de la Corporació, Brauli Duart, ha afirmat que, per a ell, un ERO seria només l'últim recurs. L'últim acord de la plantilla amb l'empresa, signat encara amb l'anterior equip, garantia la integritat de la plantilla fins al desembre del 2012 a canvi d'una rebaixa salarial del 5%.

Més continguts de