'Padre de familia', de sèrie de culte a referent de l'humor cafre
Peter Griffin i companyia tornen des d'aquesta setmana a la cadena Fox amb la novena temporada de Padre de familia, una de les sèries més irreverents -i influents- de la història recent de la televisió.
Barcelona.L'èxit dels Simpsons com a sèrie d'animació de la qual podien gaudir els adults va fer decidir la cadena Fox a provar de donar-li una nova volta de rosca a la fórmula. El 31 de gener del 1999 emetia el primer capítol de Padre de familia , just després de la Superbowl: un horari megaestel·lar que li reportaria 22 milions d'espectadors. Però al final de la segona temporada, després d'un declivi continuat d'audiència, va cancel·lar-la. Però la pressió dels internautes fidels i les vendes d'uns DVDs que van convertir el programa en de culte va motivar que la televisió els donés una nova oportunitat. El saldo, avui, és plenament positiu: tres Emmy, tres Annie i el plàcet per començar a emetre la desena temporada a partir de la tardor.
La sèrie ha eixamplat les fronteres de l'humor a la televisió i ha posat a prova els límits del que és admissible en antena: un gos que parla i que té relacions sexuals amb persones, un bebè que vol dominar el món (després de matar sa mare), un discapacitat que és el centre d'un grapat de gags, acudits sobre estereotips racials i de tendències sexuals... el catàleg de transgressions és il·limitat.
Però en aquest equilibri entre no cohibir-se en els temes i no travessar certes línies vermelles hi ha la fórmula que els ha permès ser referents per a tota una generació de guionistes i humoristes. Sèries com Little Britain i humoristes com Ricky Gervais s'han beneficiat d'aquesta major capacitat de transgressió facilitada per la sèrie. Un cop més, com ja va passar amb South Park , l'aspecte aparentment càndid d'una sèrie d'animació ha servit per introduir en el circuit massiu de la televisió els continguts més provocadors.
"Calia que algun pioner anés obrint camí per la selva de l'humor. Padre de familia va anar un pas més enllà, i malgrat les querelles que ha patit, veus que la cosa funciona i que es pot fer humor de certs temes", explica Òscar Andreu, de La Competència . "Ser fill de puta no costa gens. Ser-ho amb classe és molt difícil".
Armand Anjaumà, del programa Especialistas Secundarios , de la SER, també advoca per enderrocar barreres: "Hem d'aprendre a riure'ns de nosaltres mateixos; superar el que es políticament correcte. Padre de familia toca unes qüestions amb les quals ningú no s'havia atrevit a fer broma des d'una plataforma massiva com una sèrie".
