Publicitat
Publicitat

'El Padrino, part 3'

1 . Perquè la perfecció de les dues primeres parts ha eclipsat el que no deixa de ser una pel·lícula notable, amb un final en el qual Coppola broda un muntatge en paral·lel executat al mil·límetre. El principal problema és Sofia Coppola, la seva filla, a qui va fitxar com a actriu. Tot i haver de regravar el 20% dels seus diàlegs per millorar-ne els resultats, això no li va estalviar guanyar dos premis Razzies, els anti-Oscars que distingeixen les pitjors interpretacions de cada any.

2 . Perquè és un d'aquells films que va estar cuinant-se més de vint anys. El primer esborrany de guió es va escriure l'any 1978 i el film no es va rodar fins que se'n van haver fet onze versions, l'any 1990. Coppola, per cert, no volia que es titulés El Padrí, part 3 i s'estimava més que es digués La mort de Michael Corleone . De res, per l' spoiler !

3 .Perquè la intriga vaticana que s'hi explica, clarament inspirada en la història del fugaç pontífex Joan Pau I -que va morir en estranyes circumstàncies després d'un papat de només 33 dies-, retrata molt bé la part més sinistra de l'Església catòlica, la que predica la pobresa amb un bàcul d'or i comet irregularitats financeres amb els seus bancs opacs.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT