Publicitat
Publicitat

Pagar -o no

La directora d'El Huffington Post, Montserrat Domínguez, va armar ahir un bon cacau. Al Blogs y Medios de Granada va anunciar que buscava blogaires per a la versió espanyola de l'agregador però que no els pagaria perquè no entenen "el blog com una feina". Ho va raonar: tu ens dónes contingut i nosaltres et retornem visibilitat. Hàbil. Inútil. Twitter es va incendiar. Trobo que potser no calia dir-ho quan tot just acabem de saber que El Mundo i El País preparen sengles ERO.

Ara, tampoc no agafa a ningú per sorpresa: això és el que fa la matriu nord-americana de bon principi i és la seva principal font de continguts originals. A tall de consol, direm que a partir del 7 de juny el HuffPo donarà feina a deu periodistes. Ja és alguna cosa. Esclar, amb una redacció d'aquesta mida fas el que pots: agregar. És a dir, enllaçar a la seva web el contingut que altres mitjans fan (i paguen) però posant-hi un titular, una entradeta o una foto més picants, més atrevits, més tal. Vol dir que oferiran poc contingut original. Això sí, agregaran honestament: "Si la millor informació sobre alguna cosa és a El Mundo , enllaçarem a El Mundo ". Bé. Que una cosa tan òbvia sigui la prova suprema de professionalitat… A l'altra banda del ring digital espanyol apareix Eldiario.es, promogut per Ignacio Escolar, primer director de Público . Hi estan compromesos un grapat de periodistes del malaurat diari. S'estrenen al principi del setembre.

A Eldiario.es han triat els seus blogaires un per un. "Els pagarem. No gaire, però els pagarem", em va confirmar ahir Escolar. "Volem ser diari de segona lectura", em va explicar. És a dir, volen fer molt periodisme original i poca agregació. Qui se'n sortirà? La batalla és interessant: una anàlisi del Reuters Institute sobre empreses informatives europees exclusivament digitals conclou que sobreviuen menys de tres anys. Bona sort.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT