Periodisme comparat (o no)
Aquesta setmana, gràcies a la revolució líbia, hem tornat a comprovar que, depenent de quin canal mires, les coses en són unes o en són unes altres de molt diferents.
Dilluns, Repsol va començar a evacuar els seus treballadors (mentre l'ambaixada espanyola, un cop més, deambulava pel no-res sense moure un dit). Les cadenes, òbviament, van anar a Barajas a buscar carn informativa fresca. El problema és que totes van oferir-nos el mateix bistec, però tallat de manera diferent.
A Cuatro van passar-nos un senyor que va començar el seu testimoni dient: "La por, no. La por i sentir els trets". La periodista, quan sent la paraula "trets", segrega salivera i li deixa anar: "Heu sentit trets...". I el ciutadà li contesta: "Realment no gaires. Potser un o dos cada hora, no. Però et despertaven... taca, taca-tac, tac" (fent l'onomatopeia del soroll).
El mateix senyor amb la mateixa periodista va aparèixer a La Sexta, però oferint-nos un altre fragment de la conversa. Aquí ens deia: "Nosaltres vivíem en una urbanització força tancada i no sortíem d'allà. Simplement la por. La por i els trets". Vaja, que on acaba el tros de La Sexta, en què ens diu que estaven relativament protegits, comença el fragment de Cuatro en què ens diu que tenien por, sí, però treu dramatisme als fets.
Però qui va coure una altra part del bistec amb flama viva va ser Telecinco. Una veu sortida d' Apocalipsis Now va dir-nos: "El so dels trets!!! És el que els ha quedat gravat a tots els que han tornat aquesta tarda a Madrid". I passen, exactament, aquesta transcripció que li ofereixo: "La por, no. La por i els trets, no... que et despertaven... el taca, tacatac, tac". Ai, carai, ha desaparegut el tros en què diu que sentia algun tret, sí, però un o dos per hora. Potser és perquè la realitat real no els va agradar i els va caldre manipular les declaracions per crear-ne una de fictícia?
