José Luis Flórez: “Cada cop hi haurà més sèries que seran com videojocs”

BarcelonaTenia vocació de físic teòric i va començar estudiant matemàtiques, per tenir una bona base. Però la visió empresarial es va creuar en el moment just i l’asturià José Luis Flórez ha esdevingut un dels emprenedors del moment i un referent en intel·ligència artificial. Després de ser, l’any 2007, el primer guanyador europeu de la KDD Cup -el principal premi mundial de big data - la seva última fita és Touchvie, una apli que permet afegir a films i sèries una capa d’interactivitat amb informació sobre els actors, les localitzacions i altres elements. A partir del maig s’expandeixen als EUA, Mèxic i Europa, amb el ganxo d’adreçar l’usuari, des d’aquesta informació extra, a cinc milions de productes de catàlegs d’Amazon, Alibaba o El Corte Inglés.

D’on neix la idea de Touchvie?

Cap al 2013, em preguntava com es podia traslladar la interacció, que és molt natural quan llegim un diari digital i anem clicant enllaços, a la televisió i el cine. Volia portar el món del videojoc a les pel·lícules. Cada cop més els videojocs s’han anat assemblant més als films. Nosaltres vam decidir fer el trajecte contrari: com fer que una pel·lícula identifiqui els diferents elements per, a partir d’aquí, anar més enllà.

La meitat dels seus 60 treballadors són persones de formació humanista que resolen els dubtes dels algoritmes. ¿Algun dia serà possible automatitzar-ho tot, de manera que l’algoritme pugui veure la pel·lícula i explicar què hi surt?

Fer servir la intel·ligència artificial més sofisticada no et permet prescindir de les persones. El plantejament ha de ser: a partir de la millor tecnologia possible, ¿quina és la capa humana més petita que et garanteixi un resultat de qualitat? Dit això, crec que és possible, en un futur a deu o quinze anys vista, fer un procés com el nostre sense pràcticament aportació humana.

En quin estadi som, ara?

Podem fer que un algoritme identifiqui que allò és una persona, una taula o un cotxe. Però ja li costa més concretar, encara que si tens una bona base de dades, pot arribar a saber que la persona que apareix, per exemple, és Will Smith. Amb cotxes, necessites molta més informació, com angles i matisos de llum. I identificar quina peça de roba du un actor encara és més difícil, perquè va canviant de forma, quan es mou.

Com ho aprèn, això, una màquina?

Nosaltres estem estudiant, precisament, quins són els paradigmes d’aprenentatge. En els humans, hi ha reforçaments positius o negatius i això fa que siguem molt bons aprenent a partir de pocs exemples. Però perquè les màquines aprenguin, cal una quantitat ingent d’exemples. Un factor que està facilitant les coses és que cada cop internet és més ple de coses que han sigut etiquetades per humans.

Fa temps que s’anuncia la mort de la televisió convencional, però el consum de sofà segueix sent el dominant, amb una mitjana de quatre hores diàries per ciutadà.

A les persones hi ha dues coses que ens encanten, i és una qüestió biològica: adorem les històries i preguntar. I la televisió t’explica bé molts tipus d’històries. Ho fa, a més, generant un context emocional molt fort: durant un lapse determinat, et submergeixes en una emoció. És un consum que no té res a veure amb el d’internet, en el qual vas saltant d’aquí a allà. Interpel·lar algú que veu televisió per dir-li “compra el meu xampú perquè et quedaran els cabells com a aquesta actriu”, és molt més potent que fer-ho en altres mitjans, inclosos els digitals.

Des de la TDT que es diu que la televisió ha de ser interactiva, però no acaba d’arrencar. Què hi falta?

La tecnologia ha de convertir-ho en un procés tan natural que acabi sent un comportament instintiu. Si has de connectar un aparell, sincronitzar-lo... malament. Però si és tan senzill com assenyalar amb el dit una cosa que apareix a la pantalla, aleshores sí que la gent ho farà servir. Ho ha fet l’iPhone, per entendre’ns, que ha aconseguit que els nens petits, quan veuen una fotografia en una revista, la pincin amb els dits per ampliar-la.

Hi haurà sèries ja pensades per a la interactivitat?

Segur. Cada cop hi haurà més sèries que seran com videojocs. No crec que faltin més de cinc anys perquè algunes sèries facin evolucionar la trama a partir de la voluntat de l’espectador. O que puguis decidir de seguir un personatge o un altre.