Barcelonaaixísí No es pot anar polit si se sua la cansalada. Per això la pista de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, on s’han aplegat les botigues i marques de la 080 Barcelona Fashion, era més similar a l’escampall humà d’un Sónar de Dia que a la sofisticació estilística que sempre té la cita de la moda catalana. Per sort, a les desfilades hi havia aire condicionat, tot i que alguns dissenyadors van reproduir en els estampats l’onada de calor africana que patim. Entre ells Custo, que per a la primavera-estiu del 2016 ha preparat una col·lecció masculina a base de capulanes, unes teles africanes -que curiosament es fabriquen a Holanda- d’estampats geomètrics. Però les de Custo tenen un toc digital que les treu de la regionalitat històrica i les posa de ple al segle XXI. Queda clar que anomenant la col·lecció Slowfood el dissenyador pretén reivindicar un tempo de producció diferent del que marca la indústria de la moda; frenar, tornar a les arrels i engegar de nou. Les arrels en aquest cas són africanes, amb estampats tradicionals que ell modernitza i posa arreu, tant en pantalons com en jaquetes, però sempre a conjunt, un detall estrany per a algú tan avesat a encabir diversos estampats en un únic look, i feliç per als que no som gaire de la corda Custo, perquè ens hi reconcilia.
Fins i tot ara prescindeix del teixit, prefereix no tenir-lo per crear textures entre aquesta absència i les fibres tèxtils, com demostra aquesta camisa gris plom de puntes, d’un estampat floral semitransparent i delicat. Fa una picada d’ullet al nou corrent de moda unisex amb peces com aquesta camisa, d’entrada més femenina que no pas masculina, i a la bossa de mà com un complement també d’homes. Al final tot depèn de si el públic s’ho vol posar o no, però del que no hi ha dubte és que conjunts com aquest són una gran opció perquè els homes estilísticament inquiets puguin marcar la diferència sense perdre l’elegància.
aixíno El model Jon Kortajarena encara que es posi un sac de patates anirà guapo, perquè ho és. Però aquí Custo juga amb foc i es crema, perquè aquest megamix d’estampat africà pixelat, pantalons brillants, bossa de mà floral i sandàlies tropicals és una mica massa: sembla un catàleg de teles ambulant. L’estampat de la camisa i la jaqueta està horrorosament distorsionat, com si faltessin les ulleres 3D per poder-lo enfocar, però si com a mínim tingués una rèplica a les sandàlies quedaria més arrodonit. Tot i això, encara tindríem el problema dels pantalons, que no casen amb res, ni per color ni per textura, i la bossa, que no enganxa enlloc ni amb cola. Una llàstima, però aquest epic fail és l’excepció de la col·lecció.
