Personalització electoral extrema
Quan escric això encara no es coneixen les audiències televisives d'ahir a Catalunya, però sospito que molts espectadors van optar per veure Crackòvia i El convidat en lloc del simulacre de debat de 540.000 euros entre Dupond i Dupont que s'emetia a la mateixa hora i es podia veure per la majoria dels canals de televisió estatals i els principals portals web informatius.
Tot i l'evident desinterès dels ciutadans, aquests dies resulta gairebé impossible ignorar la informació de la campanya per a les eleccions del dia 20: a les ràdios i a les teles no s'admet el silenci, no podem saltar-nos-la si no tenim un reproductor de vídeo amb funció de timeshifting, i sense ella els diaris de paper serien prims com el full parroquial.
En canvi, als diaris digitals seria molt senzill prescindir-ne. Que em perdonin els redactors i els columnistes de l'excel·lent secció de política de l'ARA, però proposo al director Carles Capdevila i a la Sílvia Barroso, responsable de l'edició digital, un exercici de personalització extrema del contingut: activar un botó que faci invisibles totes les notícies sobre les eleccions i ens eviti haver de llegir les increïbles promeses dels partits, que acaben semblant els dos ous durs de la cabina dels germans Marx. No invento res: el britànic The Guardian ho va fer a la seva web l'abril passat amb les notícies del casament de William Windsor i Kate Middleton, posant un botó per als lectors republicans.
I encara diria més: disposar d'aquest botó podria ser una opció de les anomenades Premium. Potser ens sorprendria la quantitat de lectors disposats a pagar-ho i la premsa digital tindria una nova via per recuperar una part dels ingressos perduts per les edicions de paper.
Però, ara que hi penso, si em fan cas vostè potser no estaria llegint aquest article de tema electoral.
