No és que casa meva fos una casa-museu de Joaquim Muntañola, però la presència de la seva obra era constant: piles del TBO i Josechu el Vasco , la seva versió del Popeye, convivint amb Patufet , que en la segona època tenia article seu, i amb els 3 minutos con Muntañola que li llegia a El Correo Catalán , i encara amb un exemplar d' El Baldiri de la costa que escenificava el grup de teatre de Vila-seca. Amb el pas dels anys, i després de coincidir a TV3 al plató de l'Aquest any 100 , el vaig convidar a El món s'acaba de Catalunya Ràdio i segons ell "el vaig treure de l'armari". I ja no ens vam separar: Tot gira i De 4 a 7 . El vaig recuperar per l'antena, per aquest humor de pessigolles, que deia ell, simpàtic, positiu, més que blanc amable, més que blanc culer (això seria un acudit Muntañola), i vital, el d'un senyor de Barcelona que les havia vist de tots colors.
