Pirates de formats de televisió
La productora Endemol va aconseguir dijous passat al Brasil que un tribunal declarés el programa Casa dos artistas un plagi del seu Gran Hermano. Per què alguns formats no es poden copiar?
Barcelona.Endemol ha destinat 10 anys d'esforços als jutjats fins que ha aconseguit la sentència que la reconeix com a propietària del format de Gran Hermano. Ara la cadena SBT, que va emetre Casa dos artistas, haurà de pagar una compensació milionària.
Aquesta mena de decisions judicials contrasten amb el fet que el format dels programes informatius és molt similar a totes les cadenes de televisió. La frontera que separa els programes que es poden copiar d'aquells que no és l'originalitat.
Aprofitar-se de l'esforç aliè
"Un telenotícies no té format original: consisteix a explicar notícies", apunta Carles Viñas Llebot, advocat especialitzat en dret de la propietat intel·lectual i audiovisual. "Es tracta de si fas plagi o exercici de propietat intel·lectual aliena, o t'aprofites de l'esforç aliè".
A mitjans de novembre, un jutjat mercantil de Madrid va impedir a Telecinco tornar a emetre España pregunta, Belén responde , un espai amb Belén Esteban com a protagonista en el qual ciutadans anònims li adreçaven preguntes. La raó d'aquesta prohibició era precisament que tenia un format "gairebé idèntic" al programa de TVE Tengo una pregunta para usted. Segons la interlocutòria, Telecinco s'aprofitava del "prestigi i la fama" del format de la televisió pública per provocar "un efecte d'atracció".
La cadena de Vasile va encarar l'ofensiva assegurant que "és indefensable sostenir que la fórmula de preguntes i respostes pugui tenir propietari". Certament, a la graella televisiva han conviscut programes tan similars com Urgencias i Hospital Central o Afers Exteriors i Españoles en el mundo.
La llei de propietat intel·lectual no protegeix els formats. Les productores i els canals, per defensar els seus interessos, empra la llei de competència deslleial i es basen en la jurisprudència, que exigeix que la còpia es presti a confusió i que hi hagi "aprofitament indegut" per apreciar una conducte punible. Això fa que gairebé tot en la decisió final estigui en mans del jutge.
