Pitu Abril: "Sóc de l'època de la màquina d'escriure"

Tinc un Nokia, però no sabria dir de quin model. Això sí, és un dels més senzills que hi ha. Deu fer un any que el tinc, des que se'm va espatllar l'anterior, i vaig quedar-me el mateix model, que ja m'anava bé. Quan vaig a comprar un telèfon demano que serveixi per parlar. M'és igual que faci fotos o no, jo vull que soni bé i prou! No estic gaire posat en aquesta matèria: sóc de l'època de la màquina d'escriure, i m'ha costat molt adaptar-me a tot això. És cert que en el meu cercle d'amistats la gran majoria tenen això de l'iPhone, que no sé ben bé ni com es diu ni per a què serveix. Ni el trobo a faltar ni m'he plantejat comprar-me'n un.

Fa bastant que sóc a Facebook, perquè quan fas un programa de televisió és gairebé obligatori. A nivell personal no en tindria i, de fet, fora de la feina no hi entro mai. No hi aporto res, simplement contesto els missatges. El Twitter me'l vaig fer el mes passat i el trobo més útil. Tot i així, sóc més de seguir què diuen els altres, i només piulo perquè em sap greu per la gent que em segueix.

Confesso que sóc teleaddicte i radioaddicte. La ràdio l'escolto als matins: em desperto amb la ràdio, em dutxo amb la ràdio, esmorzo amb la ràdio, vaig al cotxe amb la ràdio... En canvi, les nits són per a la televisió. Excepte amb els partits de futbol, sóc un malalt del zàping, sobretot amb els programes d'esports, per veure què fan els altres. I sóc capaç de mirar la tele fins a les tantes.