Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

'Pop ràpid': s'ha d'estar 'in'

El 33 va estrenar dimecres la sèrie Pop ràpid, una parodieta de l'ambient modernet i cool que es desenvolupa en un bar de moda, L'Estraperlo. Allà, els dos integrants del grup The Frederics (que fan "pop així... rapidet...") intenten fer-se un lloc en el món esnob sense gaire èxit. Al primer episodi volen aconseguir un abonament gratuït per entrar al Barcelona Sounds i "ser algú".

Tot i que el nivell interpretatiu és irregular, l'aposta és innovadora. Fins i tot hi ha una picada d'ull al mateix 33 quan un equip de l'Ànima va al bar a gravar l'autora d'una exposició de fotografies del local. Li fan un reportatge estil Silenci, però el millor del cas és que des de l'inici hem vist que tant l'actitud de la fotògrafa com la proposta artística són un bluf. A més, les fotografies són la diana d'un boicot perquè una noia gelosa les ha gargotejat amb retolador. El programa s'empassa la proposta intel·lectual i la ven com una nova promesa del panorama artístic alternatiu.

En el guió hi trobes conceptes com Messenger, Flickr, Art Efímer, Facebook, Twitter, Sala Apolo... que es mesclen amb espontaneïtat més o menys aconseguida amb frases ocurrents que parodien el món dels cool: "El menjar japonès és la meva segona dimensió" o "Tu ets la meva Gina Leibowitz" o "Quan fa tres mesos que no folles les coses es confonen". Això sense oblidar el hit musical dels The Frederics: "Jo sóc a la llista de l'Apolo i tu no".

Però el programa ha trobat el punt just d'equilibri entre unes dosis d'escarni aprofitant la rabieta que fan certs ambients, la paròdia enginyosa i la crítica moderada, però també ha trobat la manera de resultar atractiu per aquest món que retraten. La sèrie inclou l'actuació d'un grup musical propi d'un bar com L'Estraperlo i s'integra amb naturalitat en la situació. Una proposta original i diferent a la resta, que tindria l'esperit del "m'encanta el nou i m'aterra el cool".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT