"Pots guanyar uns diners extres, que segur que t'aniran bé"

BarcelonaDiversos periodistes econòmics han rebut les últimes setmanes un correu electrònic d'un executiu d'una empresa on se'ls lloa per la feina feta, s'assegura que els llegeixen amb regularitat, etcètera. Després de diverses ensabonades, l'interlocutor demana un contacte telefònic o per Skype. El periodista Lalo Agustina –cal suposar que ensumant alguna cosa– va seguir-li el joc, a veure de què anava tot plegat, i ha fet pública la deshonesta proposta que li va arribar per escrit: publicar articles publicitaris de clients de l'empresa en qüestió, prou disfressats com perquè no ho semblessin. “Tot molt privat, entre tu i jo... Tu pots guanyar uns diners extres que segur que t'aniran bé”, escriu, i jo hi sento una veu de cigaló dient: "'Así te ganas un dinerito'". En el missatge afirma que pot pagar-li “privadament” 300 euros per cada article, i colar quatre o cinc insercions al mes. “Això ho fan molts periodistes”, diu el sàtrapa, en aquest segon correu que va enviar a Agustina. Costa de saber si ho assegura amb coneixement de causa o bé ho fa servir només com a estratègia de seducció. Si tothom ho fa... no siguis tu l'últim ruc. Per sort, la immensa majoria de periodistes tenen clar que la bona praxi passa per rebutjar aquestes proposicions. Però com més precari sigui el sector del periodisme, més fàcil serà per als aprofitats actuar de sotamà i untar periodistes.

Com que ja fa un temps que m'afaito, no em faré el sorprès per aquestes pràctiques. Però el cas destapat per Agustina té una novetat: l'empresa en qüestió no vol esments al paper, sinó tan sols a la web. Reclama enllaços des dels articles als seus clients, de manera que es pot deduir que l'objectiu és aconseguir un bon posicionament als cercadors. Això sí que és la crisi del paper definitiva, si els suborns ja s'han mudat al digital!