Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Preparats per a la vida moderna

Des de crítics egregis, per no dir eqüestres, de televisió (i que aquest modest comentarista admira, respecta i venera) a amics meus, tots van celebrar que la sèrie de Sherlock , de la BBC, situés l'acció en l'actualitat, en comptes del segle XIX original. A mi em sap greu, es perd l'artesania investigadora de Holmes, la ingenuïtat, l'estranyesa, el misteri. Holmes deixa de viure al Museu Marès i ara corre entre mobles d'Habitat.

Els canvis d'època no em commouen gaire: ambientar Rigoletto en el món dels gàngsters, Ricard III en una dictadura caribenya, Les amistats perilloses en un hipermercat Mercadona; en fi, pitjor seria clavar-se un tornavís a l'engonal. El que m'irrita és l'argument que així s'acosta l'obra antiga a l'espectador actual (que és un tanoca diplomat si necessita veure Casa de nines situada en un concert d'AC/DC). Seria també el cas de Sherlock: tothom en destaca (i n'alaba) l'ús de les noves tecnologies per part del detectiu, com un gran què. Quin elogi més galdós. Si aquesta és una raó clau per actualitzar-lo, ja veig com s'acosta pel camí una adaptació d' Un tramvia anomenat desig amb Kowalski tuitejant com un energumen, borratxo i tombant el portàtil per terra, i Blanche DuBois xatejant amb la reina d'Anglaterra. Pensant-hi bé, l'única nova tecnologia present a l'obra de Tennessee Williams vindria a ser la catenària del tramvia i tampoc no és gaire nova, que diguem. Per tant caldria donar carnassa: Kowalski consultant el Facebook, entrant al Twitter, enviant correus electrònics i fent fotocòpies per les dues cares. Ara, si els espectadors desitgen tant veure noves tecnologies, fòtils, mandangues, que deixin de banda Williams, Conan Doyle, Shakespeare i Chrétien de Troyes (espero no veure El cavaller de la carreta actualitzat, amb la carreta substituïda per un iPhone). Si tant delit en tenen, val més que se'n vagin a fer un tomb pel Sonimag.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT