Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Professionals del quedar bé

TV3 va emetre dilluns la gala dels premis Gaudí i, com va dir en el monòleg inicial Quim Masferrer, semblava ben bé que havien contractat els professionals "del quedar bé". L'escenari, el clima, la calidesa de l'espai... feien goig. L'arrencada, amb aires futuristes, va ser potent. Tot i inspirar-se en els trets hollywoodians, la gala va mantenir el tarannà autòcton: l'equilibri just d'elegància, de dispendi, d'humor, de pretensions, d'autobombo i fins i tot de capacitat per riure'ns de nosaltres mateixos: "La indústria de Hollywood està acollonida amb el nivell del cinema català!" Hi va haver aquell esforç tan català de voler semblar "normals".

Dins del que suposa l'estil peculiar del guerriller, vam veure el millor Masferrer en el paper de burleta-fatxenda-pusil·lànime. Excepte petits alts i baixos, va mantenir la tensió al llarg de la gala. La realització va ser bona per seguir també el que passava a la platea. El pla que mostrava Artur Mas permetia veure al darrere la cara de circumstàncies de Joan Herrera quan el presentador ensabonava el president. Tot i alguns instants en què el guió grinyolava una mica, no va fer patir (que és el que més s'agraeix en una gala). L'actuació musical de Masferrer no vam acabar d'entendre si era simplement dolenta o volgudament dolenta per fer gràcia.

Àlex Gorina va acaparar micròfon i va deixar poc espai a Òscar Dalmau en els comentaris en off i va ser especialment emotiu el discurs de Jordi Dauder. Sorprenent també veure com en el vídeo dels difunts del 2010 va semblar que ens hagués deixat un dels germans Calatrava (devia ser de la sorpresa que el públic de la sala va deixar d'aplaudir un incís).

Pel que fa al guió, la gala es va tancar de manera original a càrrec de Lluís Homar. Una gala que va simbolitzar, d'una banda, el bon potencial del cinema català i, de l'altra, l'estar per casa tan nostre i en què sembla que ens acabem reconeixent si us plau per força.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT