Publicitat
Publicitat

DEBAT ALS MITJANS

Les pràctiques de l'espai d'Intereconomía reobren el debat sobre els mètodes d'obtenir informació

'Punto pelota' i els límits de l'ètica periodística

Després de la polèmica per fotografiar SMSs dels mòbils de diversos diputats, el focus d'atenció se centra ara en un altre tipus de pràctiques. La gravació que el programa Punto pelota va fer utilitzant el president de l'Hospitalet per obtenir informació de directius del Barça sense que ells ho sabessin ha encès el debat.

"Quan una persona és en un lloc públic ha de saber que en qualsevol moment hi pot haver una càmera gravant", defensa a l'ARA Quim Domènech, el periodista responsable del vídeo de Punto pelota . "El Col·legi de Periodistes diu que per obtenir informació cal utilitzar mètodes ètics, però el nostre reportatge no pretenia obtenir informació: s'emmarcava en un context humorístic i dins de l'espectacle que és la televisió", afegeix Domènech, que considera que el cas s'ha "criminalitzat" perquè es tracta de Punto pelota . "En el món del futbol, aquests mètodes sempre s'han utilitzat. Si són legítims o no, ho marca cadascú amb la seva honestedat", conclou Domènech.

Dos dies després de l'emissió de la peça, el Barça va denunciar el programa al Col·legi de Periodistes de Catalunya, que, mitjançant un comunicat, va reprovar les pràctiques de Punto pelota . Ramon Besa, vicedegà del col·legi, comenta a aquest diari: "Segons el codi deontològic, s'ha d'intentar que els periodistes puguin fer la seva feina. [...] La informació, en principi, és benigna. És en l'ús que se'n fa on rau el problema", argumenta. "Si amb una informació vas a fer mal, per què la publiques? Als esports es diu que tot és banal, un divertimento , però qui marca què és un divertimento ?", es pregunta. "El Col·legi no vol ser un jutjat -recorda Besa-. Si l'ofès demana una empara, el Col·legi ho ha de revisar".

La queixa del Barça també va ser motivada per una altra pràctica de Punto pelota , que va gravar de lluny Guardiola i Piqué i va subtitular la conversa llegint-los els llavis. "Al Col·legi hi ha una gran preocupació perquè és molt difícil accedir als protagonistes, per això es busca informació paral·lela", manifesta Besa, que recorda que "abans molts mitjans tenien aquest material però no el publicaven perquè respectaven els espais a què només tenien accés per una qüestió de confiança", com ara els entrenaments del Barça. "Quan s'intenta fotre per fotre és quan es vulnera el codi deontològic. Per delimitar si una pràctica és ètica o no cal observar el context, l'actitud del periodista, els matisos. No podem criminalitzar tothom", conclou Ramon Besa.

Els antecedents

Aquest tipus de pràctiques no només es donen en el món del futbol. El 2009 Público va publicar un SMS de l'aleshores conseller d'Interior, Joan Saura, que catalogava de " tostón " un discurs del president José Montilla. Dos dies després, l'Avui també va mostrar un missatge de l'expresident del PPC Daniel Sirera, que deia: "Aquest partit és una merda". El Parlament ho va reprovar, però no va limitar de cap manera l'accés als periodistes.

El resultat va ser un altre quan, el desembre passat, al Congrés es van donar casos similars. El seu president, Jesús Posada, va decidir castigar els fotògrafs que captessin imatges de missatges o correus privats i va limitar els espais on es podien fer fotografies. La proposta de Posada va arribar després que El Mundo publiqués una imatge d'un SMS rebut per Alfredo Pérez Rubalcaba en què es llegia: "Em diu la nostra informadora de l'Ajuntament de Madrid queGallardón va a Defensa".

Però cap d'aquests casos arriba a l'extrem d'un diputat veneçolà que el 2009 va ser gravat mirant fotografies de dones despullades al portàtil durant un ple. Segons el diputat, es tractava d'un correu electrònic sobre el càncer de mama.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT