Publicitat
Publicitat

NOVETAT EDITORIAL D'UN REFERENT PERIODÍSTIC Reportatge

El periodista publica 'Aicnàlubma', la seva crítica al sector televisiu. L'ARA us n'ofereix 15 extractes significatius

Puyal Es mulla

L'evolució de la televisió ha anat separant Joaquim Maria Puyal dels platós mentre l'apropava als terrenys de l'anàlisi i la reflexió. Ara reforça el seu paper de consciència crítica de l'ofici periodístic amb l'aparició d'Aicnàlubma, el seu debut en forma de llibre i el primer de tres volums que vol publicar sobre el sector de la comunicació. El títol juga amb la necessitat de pensar en el receptor del missatge, que per exemple pot estar mirant a través d'un retrovisor.

En la presentació celebrada ahir, Puyal alertava que aquest no era un llibre "mediàtic" -va fer notar que el seu nom apareix quatre vegades més petit que el títol- però sí divulgatiu. De fet, aquesta defensa de poder oferir alhora entreteniment i contingut és la que trena Aicnàlubma: "La televisió ha de tenir l'entreteniment com a condició, perquè és imprescindible si volem audiència, però l'entreteniment no ha de ser l'objectiu en si mateix".

Tot i l'evident to crític del llibre, Puyal assegurava que segueix sent un enamorat de la televisió: "Mai m'he emocionat tant com quan he organitzat un programa des de zero". Tot i això ha explicat que cada cop veu més difícil que pugui tornar a aixecar un nou programa per culpa del "sistema actual".

Una de les preocupacions més evidents per a Puyal és la separació, en el seu parer artificial, que s'ha imposat entre televisió privada i pública: "A la nova llei espanyola de l'audiovisual ha desaparegut la idea que la televisió privada és un servei públic essencial. Fa vint-i-cinc anys sortia al pròleg". I ha recordat també que qui ha instat aquesta noció són precisament els grups privats que tenen interessos en el sector. Per això el llibre inclou un capítol dedicat als drets de l'espectador.

Algunes de les idees que es llegeixen a Aicnàlubma són: 1. Dificultats
Les condicions per a l'audiovisual català són ara més difícils
"El paisatge audiovisual a Catalunya és ara pitjor que als començaments de les emissions de Televisió de Catalunya. Ara TV3 no podria emetre Dallas perquè no hauria pogut igualar les ofertes que Antena 3 i Telecinco presenten damunt d'una taula a Los Angeles. [...] Tot i els errors en el seu desenvolupament i l'absència d'un model de teixit comunicatiu general, TVC ha estat, és -i ha de continuar essent o ens n'anem en orris- el pal de paller a l'entorn del qual s'articula la indústria cultural i s'expressen les identitats del nostre poble".

2. 'Prime time'
Cada vegada hi ha menys lloc per a la qualitat en el 'prime time'
"Jo estic enamorat de la televisió. I ho estaré sempre. Però el meu desacord, ara ja absolut, amb la manera com l'han feta evolucionar ens ha portat al divorci. És l'única raó per la qual no hi treballo, des de fa prop de vint anys".

3. Subvencions
Les subvencions perjudiquen la qualitat periodística
"Ara ja és públic -perquè les baralles i els interessos dels mateixos industrials del negoci han fet sortir xifres i informacions a les pàgines dels diaris, alternativament «perjudicats»- que a l'hora d'atorgar subvencions públiques i d'adjudicar concessions administratives es compensen i comprometen favors. I, també, es penalitzen infidelitats. És l'estira-i-arronsa (si no ho volem dir de cap altra manera) entre empresaris i polítics que hi ha en el rerefons del negoci de la comunicació. L'únic que em disgusta d'això és que en surti perjudicat el receptor".

4. Saturació
La sobrecàrrega informativa de l'era d'internet comporta riscos
"¿És una exageració dir que cal que tinguem en compte el risc d'una possible desestructuració cerebral com a conseqüència de turbulències emocionals relacionades amb el processament d'un excessiu volum de missatges, molts dels quals poden ser (si no hi posem remei) nocius o de baixa qualitat? ¿És un tremendisme alarmista -impropi del crèdit que se'm pugui haver concedit- parlar aquí del missatge televisiu en termes d'atemptat anorreador de la sensibilitat moral de l'espectador? Jo no m'atreviria a dir que sí, que ho és. Però no ho sé".

5. Indignació
La indignació pel sector i pel país ha estat força motora del llibre
"Em reconec la força de l'impuls del meu ànim i de la indignació per tal com alguns tracten el periodisme i sobretot la televisió. Una indignació que gairebé m'aclapara i que planarà sobre aquest text. Jo m'estimo el mitjà i em fa mal veure'l, tal com està ara. (Com també em fa mal veure el meu país.) Per tot això, ara goso reflexionar en veu alta".

6. Periodistes
Els grups mediàtics ja no necessiten periodistes
"Els industrials de l'emissió audiovisual del regne ja tenen cobertura legal per a exhibir vint-i-quatre hores seguides de publicitat. O per tenir canals només dedicats a la venda. El discurs s'ha mort. Aquí, sí que ja no hi fem falta els periodistes. Per a res".

7. Alternatives
Encara no existeix una alternativa a TV3, privada i en català
"Quants privats operen competitivament en català? Cap. La renúncia de TVC a entrar en algunes pugnes de drets comportaria la pèrdua del català com a llengua vehicular de missatges de gran audiència, vist que tots els privats que hi competeixen operen en espanyol".

8. Complexos
L'acomplexament de considerar el català "de segona"
"Molts aprofiten la producció en català com a promoció pròpia tot esperant una oportunitat de treballar en cadenes de televisió en espanyol. Això demostra una definitiva diferència de categories socioculturals. Des d'aquest punt de vista, tenir un cert èxit en català (que no vol dir, necessàriament, treballar bé) és fer mèrits per assolir un ascens professional: el salt a la indústria espanyola, en castellà. Com si passéssim de jugar a Segona a jugar a Primera".

9. Privacitat
Els perills de les xarxes socials i la privacitat
"De les hores que els adolescents inverteixen en la xarxa, la majoria del temps l'ocupen en webs grupals. Allà, la gent té centenars d'amics, però la paraula amic ha quedat desproveïda del valor de l'estimació. Ignoro com pot incidir això en el seu futur, en el nostre i en el de les nostres societats. Però no em vull estar de dir que m'impressiona pregonament la quantitat d'informacions que la xarxa té de nosaltres [...] Davant la disjuntiva extrema "màxima transparència" i "màxima opacitat", avui dia optaria per la segona".

10. Continguts
Que la tecnofília no ens distregui: l'important són els continguts
Com a espectadors de la televisió, ¿només ens ha d'interessar tenir l'última generació d'aparells de la revolució digital? ¿És lògic que la gent s'amoïni per la tecnologia de la captura i de l'emissió i que, en canvi, sigui indiferent o poc sensible a la naturalesa dels continguts que li fan veure?" 11. Participació
Els límits de la participació en el periodisme 2.0
"No té sentit que un ciutadà anònim (a qui no escoltaríem si ens aturés pel carrer per donar-nos el seu parer sobre qualsevol assumpte públic) tingui la possibilitat de disposar d'un altaveu i ocupar una estona l'antena per expressar el seu punt de vista sobre qüestions per a les quals no té cap competència, amb el demagògic argument, per part nostra, de la participació".

12. Diaris traduïts
La dificultat de traduir automàticament un diari
"¿Què volem dir quan diem «govern», «país» o «nord»? Als diaris traduïts no serà fàcil que hi trobem la resposta. Quan diem «nosaltres», ¿qui som «nosaltres»? La raó més decisiva d'aquest fenomen és que el mitjà en qüestió no es mulla perquè, de la mateixa manera que no sap cap on vol anar, sap que el que vol és vendre on sigui. L'audiència o la rendibilitat són la seva única pàtria".

13. Esperança
Malgrat les condicions adverses, hi ha espai per a l'acció
"No em considero un apocalíptic. Més aviat sóc un possibilista o un apocalíptic esperançat. Per això continuo treballant en aquest món del periodisme. I ho faig amb la convicció que cal continuar explicant el perquè de les coses a la gent que ve al darrere".

14. El CAC
El Consell de l'Audiovisual i la necessitat de control
"El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) hauria d'augmentar tant la seva consistència com la seva influència, si és que li hem de reconèixer l'autoritat. Però també les institucions d'aquesta mena provoquen l'escepticisme de professionals significats".

15. Vanitat
La immodèstia de la classe periodística
"La vanitat és un animaló que sempre té gana. Amb aquest panorama, ¿quin sentit té que ens reconeguem en una acadèmia i que ens presentem en societat com a científics i artistes de la televisió? Científics i artistes? Som uns pedants".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT