Puyal: "En televisió, l'entreteniment ha de ser una condició, no l'objectiu"

BarcelonaL'evolució del mitjà televisiu amoïna Joaquim Maria Puyal, que ha volgut plasmar aquesta preocupació en un llibre, Aicnàlubma, que és alhora diagnòstic i proposta de solució. Per al comunicador, s'ha permès que les televisions privades se situïn fora del servei públic, la qual cosa s'ha traduït en una banalització dels continguts on el més important és cridar –i retenir– l'atenció, en comptes d'aportar valor a l'espectador. "L'entreteniment és una condició, i és imprescindible per tenir audiència, però no és l'objectiu. L'objectiu és divulgar, informar, enriquir...". Així ho ha explicat aquest matí en la roda de premsa de presentació del volum, el primer d'una trilogia que té previst publicar.

El llibre s'estructura en cinc parts. L'obre una faula que justifica l'enigmístic títol, segueix el corpus principal, on fa una autocrítica de la praxi mediàtica, inclou també un manifest de l'ofici i una llista dels drets de l'espectador, i es tanca amb un capítol abundant de notes, on Puyal es mou entre l'anècdota personal i la cita erudita. Segons ell mateix ha explicat, es tracta d'un llibre que no vol aprofitar la seva tirada mediàtica, però que té franca vocació de divulgatiu.

Un altre dels afers que tracta el llibre, i que Puyal ha subratllat a la roda de premsa, és la disolució de la noció que les televisions privaces són també servei públic. Per exemplificar-ho, ha recordat com la llei de televisions privades esmentava el servei públic en el seu preàmbul, mentre que la llei audiovisual espanyola aprovada fa un parell d'anys ha eliminat aquest rastre: "Hem instal·lat la noció que la televisió pública i privada són diferents. A l'espectador l'han convençut que la televisió pública ha de ser avorrida". Ha lamentat, a més, que el tema difícilment arriba a tenir transcendència pública, ja que "els que es beneficien d'aquest canvi són precisament els que tenen els mitjans de comunicació".

Tot i l'anàlisi crítica i les invectives a determinades actituds, Puyal ha explicat que segueix sent "un enamorat de la televisió" i que rares vegades ha sentit tanta emoció com quan ha entrat en un plató buit. A la inevitable pregunta sobre per què no torna a fer televisió, Puyal ha estat inequívol: "Si no faig més televisió és perquè és cada cop més difícil fer-ho com jo voldria en aquest sistema actual".

Pel que fa a internet i les xarxes socials, n'ha reconegut els avantatges, però ha alertat també "d'algun risc, com l'absència de control que provoca la circulació de missatges de tot tipus". Puyal creu també que la participació 2.0 és un arma de doble tall: "Donem veu a unes persones que pel carrer no les escoltaríem".