Quim Domènech: "No em fa res reconèixer que sóc mobiladdicte"
Porto dos telèfons mòbils, un iPhone 4 i un Nokia senzill, que és el que em dóna l'empresa. L'iPhone, l'aprofito moltíssim. Pel mail, sobretot, ja que hi tinc els dos comptes configurats, i també pel Twitter. En tinc des del juliol del 2009, em va enganxar des del primer moment i ja no he parat. El Facebook, en canvi, el tinc oblidadíssim, i no hi entro mai. Com que, pel tema de la tele, tinc moltes sol·licituds de gent que no conec, m'estic plantejant passar-me a una pàgina oberta en lloc de tenir un perfil personal. A l'iPhone també hi tinc aplicacions per veure les portades dels diaris, per veure la tele... També faig servir molt la del temps, per saber quin temps farà quan viatjo de Barcelona a Madrid.
En total puc fer unes trenta trucades al dia, de manera que estic molta estona penjat del telèfon, no me'n desenganxo. SMS encara n'envio, de vegades, tot i que cada cop menys. No em fa res reconèixer que sóc mobiladdicte. El mòbil és una part de mi. Des que em llevo, no me'n desenganxo excepte per dutxar-me i per fer esport.
Com que m'estic movent bastant tot el dia, m'informo molt a través d'internet. També escolto bastant la ràdio. Sobretot, programes esportius. A les 12, La graderia , d'Ona FM. Al migdia, entre Ona esportiva i Sergi Mas. A la tarda, el Primer toc , i a la nit, Ona Sport Nit , d'Ona FM, i entre el Tu diràs i Pere Escobar. Això sí, a un quart d'una em poso a veure Punto pelota .
