Quin tuit segrestarà l'Audiència Nacional?

Desbordada per l'allau de comentaris i acudits apareguts a la xarxa per la setmana de gags de la família reial espanyola, renuncio a esmentar-ne cap com a exemple. M'agradaria, això sí, saber quin triaria l'Audiencia Nacional espanyola per segrestar, com van segrestar El Jueves . Segur que preferirien segrestar Twitter sencer, però ni això ni altres formes menys radicals de censura són imaginables a hores d'ara: com riurien a Califòrnia si els arribés una interlocutòria ordenant-los que fessin desaparèixer les bromes i els insults que vessen de la xarxa des de dissabte, dia de la República i dels elefants. Tot i no descartar alguna actuació aïllada -si van portar a judici la crema d'una fotocòpia, poden voler jutjar un tuit injuriós amb la Corona-, el canvi de paradigma és evident i les xarxes hi tenen el seu paper. No en tenen tot el mèrit, perquè la societat s'ha anat destapant i ho hauria fet igualment sense Facebook ni Twitter. Però el que passa a les xarxes revoluciona el motor del pensament crític i el de producció de notícies, i arrossega els mitjans de comunicació a modificar el seu paper, tradicionalment més conservador que el carrer.

Aquest cap de setmana, tota la maquinària estava al servei de remenar, recordar i trobar detalls sobre el rei, la seva cacera a Botswana i altres episodis: com més s'embalava la competència, més. I al final, com en un Fuenteovejuna , no es pot reprimir la crítica ni la mofa si és tothom que qüestiona la monarquia, que se'n riu del rei i que n'explica cada vegada més coses. La monarquia ja no està (tan) blindada, com no ho està res. Per més que recentment encara s'hagin vist exemples vergonyosos d'una producció audiovisual pensada amb mentalitat antiga, com ara dues o tres minisèries insultants -dues de les quals amb actors catalans fent de Joan Carles de Borbó...- que pretenien fer creure el que ja no es creu ningú: com si encara manés la tele!