Publicitat
Publicitat

REFERENTS PER A OIENTS I ESPECTADORS

Molts oients busquen els seus opinants de referència per entendre l'actualitat

100 tertulians ens guien l'opinió al matí

Un centenar de catalans conformen un "cos professional de tertulians" que cada matí opina sobre l'actualitat. Les tertúlies han esdevingut un dels espais més buscats pels oients.

"Em resisteixo molt a ser un tertulià. En això respecto molt el que deia Manuel Azaña: «Si cada espanyol parlés del que sap i només del que sap, es faria un gran silenci nacional que podríem aprofitar per estudiar»". Són paraules de l'expresident espanyol Felipe González. Les va dir aquest novembre durant una entrevista.

No és l'únic que s'ha negat a assistir a tertúlies. A Jordi Pujol, l'expresident català, tampoc l'hem vist mai en cap. Però són pocs els qui es resisteixen a participar en uns espais radiofònics i televisius que cada vegada han agafat més rellevància en el debat polític.

Els 100 noms referents

Hi ha un centenar de catalans que quan els ho van proposar van dir que sí, i són els que podem escoltar cada matí en alguna de les tres tertúlies matinals de les principals emissores en català (Catalunya Ràdio, RAC 1 i COMRàdio) o a la d' Els matins , que condueix Josep Cuní a TV3.

Tots ells conformen el que Jordi Duran, director d' El dia a la COM , anomena "cos més o menys professional de tertulians", que entén que està format per "persones que tenen forjada una opinió que la gent ja identifica i busca, i a més tenen la capacitat de generar espectacle".

Són aquest centenar de persones les que opinen cada dia sobre els fets més destacats de l'actualitat que a primera hora del matí aboquen les emissores de ràdio o els informatius televisius.

Davant de tot aquesta allau de notícies "les tertúlies permeten a l'oient tenir l'opció de conèixer diverses opinions basades en arguments sobre el que està passant", és Martí Saballs qui ho diu, periodista especialitzat en economia que és habitual de la tertúlia de Catalunya Ràdio. Un altre dels que participen en aquest programa, l'historiador Joan B. Culla, coincideix en la utilitat que tenen aquests espais per als oients: "En relativament poc temps permeten a l'oient escoltar diferents opinions al voltant de tres o quatre temes del dia, així se sent ben equipat quan surt de casa perquè s'ha pogut formar la seva opinió a partir del que ha escoltat".

Les audiències demostren que el gènere agrada. Tant en el cas d' El món a RAC 1 com en el d' El matí de Catalunya Ràdio , és entre les 8 i les 10 del matí quan apleguen la major part de l'audiència: un màxim de 169.000 a RAC 1 i de 151.000 a Catalunya Ràdio. I és en aquesta franja que situen les respectives tertúlies. També des d' Els matins de TV3 la coordinadora de les tertúlies, Magdalena Oliver, assegura que aquest és "un dels espais més seguits del programa, juntament amb l'entrevista i l'informatiu".

El tertulià professional

I com són aquests professionals molts dels quals han fet de la participació en tertúlies una professió? Entre les files de tertulians hi ha, sobretot, periodistes, polítics que no acostumen a tenir responsabilitats de primera fila, historiadors, advocats, sociòlegs i economistes. Del centenar que tenen plaça fixa, només vint-i-dos són dones. La xifra dels que tenen menys de 50 anys també és minoritària.

Però de tertúlies no n'hi ha només als matins. La resta del dia tant ràdios com televisions situen programes de debat sobre l'actualitat a la graella. Això amplia el cos de tertulians, tot i que molts dels habituals del matí repeteixen.

Com Felipe González, hi ha més gent que critica aquest gènere perquè considera que no es pot opinar sobre qualsevol tema d'actualitat i tenir coses interessants a dir. Però Manel Fuentes, director d' El matí de Catalunya Ràdio , assegura que vigilen de no convidar gent "que no sap de què parla"; per contra, el que fan és buscar-ne que contribueixin a "obrir finestres de coneixement".

Eduard Pujol, director de continguts de RAC 1, es remet a l'audiència per mostrar que es diuen coses d'interès: "Els tertulians no són gent que parlen sense coneixements. Si parlessin sense criteri la gent al final fugiria de les tertúlies i en canvi és un dels espais més escoltats".

Amb peus de plom

Però fins i tots alguns dels que hi participen són cautelosos. És el cas del periodista de l'ARA David Miró, que participa al 59 segons , de TVE a Catalunya. Ell considera que són espais que fan aportacions interessants "però només quan els tertulians saben de què parlen". L'escriptor i cuiner Pius Alibek encara en té una opinió més negativa. Durant unes setmanes va participar en una tertúlia però ho va deixar perquè assegura que "els tertulians es guarden el seu criteri personal i actuen segons els interessos que tenen darrere, i quan hi participes des de la llibertat, sense cap fidelitat política, no els agrada".

També el polític Josep Curto s'ha negat a ser en cap tertúlia a part del compromís que té amb la COM. El seu argument és "que si després del debat algú ataca el que has dit no tens possibilitat de replicar".

Però malgrat les crítiques, el gènere té una salut inqüestionable i són desenes de milers les persones que demà dilluns al matí buscaran la seva tertúlia per intentar entendre l'actualitat.

Més continguts de