El 1931 Lawrence A. Fernsworth, de The New York Times , arriba a Catalunya i obre els ulls de bat a bat: "M'ha sorprès molt veure tants diaris a Barcelona. En una ciutat d'un milió d'habitants com la vostra hi ha, com a mínim, el doble de diaris que a Nova York, que en té set milions".
El flamant corresponsal s'enlluerna amb el mig centenar de capçaleres, amb un tiratge de prop de sis-cents mil exemplars. És la ciutat dels diaris. Literal. La psicoanàlisi la feia el periodista Amadeu Bernadó: "On era la redacció? La redacció era tot Barcelona". Des del 1879, quan apareix el primer diari en català, la Rambla esdevé la columna vertebral del periodisme en català. Una Rambla esquitxada de diaris que han vist i han explicat el món en català amb una mirada singular.
Un d'aquests diaris que tenia la redacció a la Rambla va ser el que va donar origen a la tradició culer de celebrar els títols del Barça a la font de Canaletes. Va ser La Rambla , que tenia la redacció just davant de la font i que en dies de partit informava del resultat amb una pissarra gegant al balcó.
