Ramon Barnils: deu anys, deu conceptes
El periodista Ramon Barnils va morir el 14 de març del 2001. La vigència del seu pensament -i del seu periodisme- queda palesa amb la relectura dels seus articles, lúcids i combatius.
Barcelona.Els extractes següents es van publicar a la revista El Temps des del 1984 fins al 2000.
1. Periodisme Més informació no vol dir entendre més el món
"Alguns periodistes considerem que ja fa anys que els mitjans de comunicació no diuen la veritat perquè en diuen massa, de veritats. Hem passat de no tenir notícies a tenir-ne massa, i tan mort és qui es mor de set com qui es mor ofegat".
2. Independència Barnils conclou: "El pensament espanyol és mort"
"No vull dir que no hi hagi espanyols que pensin, sinó que el centre intel·lectual d'Espanya ja no té cap significació ni eficàcia actual dintre del moviment general d'idees del món civilitzat. [...] Ha arribat a Espanya l'hora del campi qui pugui i hem de desfer-nos, ben de pressa, de tota mena de lligams amb una cosa morta".
3. Franquisme (i Garzón) Garzón va ser un dels enemics notables de la revista El Temps
"La campanya de Garzón, l'amic dels independentistes, i els espanyols com cal contra Pinochet té un únic mòbil, emanat directament del mètode franquista: exigint comptes a Pinochet tenen coartada perquè el món no els exigeixi comptes per Franco, pel franquisme coexistent amb la monarquia democràtica".
4. Postfranquisme La Transició va comportar aviat un grau de decepció
"D'ací a un parell de mesos, ja estarem fins a la corona, literalment fins la corona, del desè aniversari del final del franquisme. Aquestes vuit setmanes d'intoxicació serviran, qui paga mana, per fer-nos empassar les immenses virtuts del règim actual, és a dir, dels postfranquistes, és a dir, dels antifranquistes".
5. Europa Les eleccions europees, una ocasió perduda
"Amb la infal·lible vista a curt termini que els caracteritza, els espanyols van decidir que a Europa hi anava només l'Estat, i com a tal estat. ¿Eleccions europees? Llista única".
6. Pujol i Maragall Tant Pujol com Maragall van rebre sovint les seves crítiques
"Fa molt ben fet l'equip del professorino Maragall d'estalviar a la seva figura l'enfrontament directe amb en Pujol: el professorino no li dura al metge ni dos assalts; a la primera entremaliadura, una surra i al llit".
7. La Constitució Barnils no entenia la devoció per una Constitució arnada
"Una Constitució que es vol democràtica duu en el mateix interior el mecanisme per ser no solament corregida i augmentada, sinó canviada i tot de dalt a baix. I la Constitució que no duu aquest mecanisme, és a dir, que es defineix com a insuperable, no és democràtica".
8. Partits polítics Va lamentar la dissolució de la Crida: els partits no ho eren tot
"Mentre els canals legals per a l'expressió de la democràcia i de la llibertat siguin tan estrets com els que marquen la Constitució espanyola i els diversos estatuts, els partits polítics, de voluntat parlamentària, són tan útils com insuficients".
9. Països Catalans Considerava que no tenia sentit apostar per aquesta etiqueta
"Si en democràcia es guanya convencent la ciutadania que voti un determinat programa, un determinat partit -un determinat producte-, és tècnicament impossible de convèncer-la que voti -que compri- un producte, un programa, etiquetat amb unes sigles que la immensa majoria de votants, de compradors, no saben què vol dir".
10. Seleccions esportives El perill d'aplicar a l'esport la política del cafè per a tothom
Aquests dies juguen seleccions esportives d'Andalusia, Catalunya, el País Basc, les Canàries... En falten algunes fins a disset, però tot arribarà: l'any vinent, si Déu vol. I ja tindrem cafè per a tothom, gran manera de privar que Catalunya tingui seleccions esportives pròpies".
