Contràriament al que deia ahir un tal @engarbo en un tuit sarcàstic, ni els catalans volem convertir Raül Agné en un messies ni ell es podia imaginar la reacció que provocaria el seu gest espontani en deixar la roda de premsa a mitges. Després del rampell, fora de la sala de premsa d'Osca, com a molt es devia esperar un cert ressò del cas als mitjans de comunicació. Però segur que no li va passar pel cap que el seu nom acabaria sent trending topic a l'Estat espanyol: com passa sempre que un afer interessa molt a Catalunya, locomotora tuitera encara que el senyor Twitter no ens el vulgui fer en català. Agné és, simplement, un catalanoparlant que ja s'ha atipat que el tractin com un extraterrestre sense drets. Ho piula, millor que ningú, @salvadorcardus: "S'ha acabat tenir ànima d'esclau". Per arribar a aquesta actitud d'home lliure, s'ha de tenir convicció i caràcter. Però és més fàcil tenir convicció i caràcter si se sap que estarem acompanyats en el que fem.
Això és el que donen les xarxes socials: una complicitat immediata, massiva i molt visible que protegeix l'home lliure dels que l'amenacen. Això és el que ha passat a Egipte. I poden passar més coses.
