"Regular internet serà difícil, però no impossible"

Ramon Font és el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). Durant el seu mandat ha hagut d'entomar una crisi amb conseqüències severes per al sector.

Fa un any de l'apagada analògica i el mapa de la TDT està irreconeixible respecte a quan es va planificar.

El mapa és el mateix; és el paisatge el que ha variat. El mapa es va dibuixar en un moment que ningú imaginava que hi hauria una crisi d'aquesta magnitud. No vull entrar en si es va fer amb més o menys alegria pensant que això seria senzill i que tothom actuaria amb els compromisos assumits, però això és el passat i el que m'importa és el futur.

I el futur passa per...

Les administracions hem de treballar plegades per una qüestió essencial: que no se'ns escapi la televisió de proximitat. Com que tenim coneixement del sector, des del CAC hem d'oferir al Govern les eines necessàries perquè si ho creu oportú modifiqui el mapa. Nosaltres tenim pensament propi, però el ple encara no ha pres una decisió formal, i de moment només ho expresso com a opinió meva, de president: el mapa de la TDT no s'aguanta, 22 demarcacions són excessives. Nosaltres segurament arribarem a la conclusió que s'ha de redefinir aquest mapa. Amb la meitat de demarcacions, més o menys, podríem passar.

Un nou mapa seria la solució?

A Catalunya hi ha talent de primeríssima divisió, de Champions, en el sector audiovisual. I també tenim una indústria de nivell europeu, però no està implicada en la televisió de proximitat. Per què?

Perquè no hi ha mercat publicitari, probablement.

Estem veient que algunes televisions se'n surten i prou bé. També caldria distingir entre televisió pública i privada. Dels 37 públics previstos, 19 estan en marxa i amb resultat molt satisfactori. Alguns són més costosos que d'altres, però en general fan goig. Això sí, els que no s'han posat en marxa, difícilment ho faran. A Girona o Lleida, per exemple, no hi ha voluntat d'engegar-los.

I pel que fa als privats?

Alguns tenen moltes dificultats per complir els seus compromisos. El Consell sempre actua de manera molt proporcionada, treballa de manera discreta abans de prendre decisions dràstiques, de les que couen. Ara estem en aquesta fase, que serà ràpida. Però els operadors que no fan el que ens van dir que farien aviat hauran de fer un pas endavant.

Més enllà de les locals, quina valoració fa de la TDT privada d'abast nacional, gestionada pel Grupo Godó amb 8TV com a televisió insígnia?

És francament millorable. Ens consta que l'operador privat no només és conscient que no està fent el que segurament voldria fer sinó que hi posarà remei a curt termini. Estic convençut que ens donarà l'agradable sorpresa de trobar la fórmula adequada per als canals per als quals encara no l'ha trobat.

Té sentit regular fortament les emissions que es transmeten per ones quan tothom diu que el futur de la televisió és a internet?

Estem pensant a dur a terme una iniciativa aquest any mateix. Què passarà quan d'aquí dos anys, segons els fabricants d'aparells, la meitat ja estaran connectats a la xarxa? La regulació d'internet serà molt difícil, però no impossible. No podem permetre un greuge cap als grans operadors.

L'Associació Catalana de Ràdio demana que es tanqui la COM. Quina és la seva posició?

Respecto les propostes d'associacions com la que esmenta: fan el seu paper i tenen les seves preocupacions. Però el servei públic és inqüestionable i en general els professionals són la millor garantia perquè els intents de desviació de línies editorials no vagin per on els polítics voldrien. Personalment sóc defensor de COMRàdio i de totes les emissores públiques. Això no vol dir que, quan això estigui una mica més tranquil, les institucions públiques debatin sobre si s'ha de modificar el projecte o fer-hi algun retoc.

Dues de les deu places de conseller del CAC no s'estan renovant.

Pel que sabem i copsem, aquestes places ja no es cobriran. Els consells tenen un màxim de set membres en general i no crec que el de Catalunya n'acabi tenint més. Això ajudarà a l'estalvi. En tot cas, tenim ganes de comparèixer com més aviat millor al Parlament. Ens sentim més còmodes amb una relació més fluïda amb el Parlament, que és la instància que ens pot controlar.