Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Reportatges banals: ui sí, quina cosa...

El programa Entre línies de TV3 ens va obsequiar amb un interessantíssim reportatge sobre què fa Rosario Flores en un dia de concert a Barcelona.

El reportatge era d'allò més pla i frívol i poc aportava del personatge i de la rumba, amb aquest punt pseudoguai que tenen la caterva d'artistes progres enrotllats que permanentment demostren als altres que són molt interessants i tenen uns amics que es desviuen per ells i que, sobretot, els fan molt la pilota. És el que té ser una Flores. Que tothom vol ser amic teu.

Primer, promoció del disc a les ràdios: a Catalunya Ràdio descobrim que la Cóppulo grava l'entrevista i que Manel Fuentes acomiada els artistes-amiguets a la porta de l'edifici perquè és tan guai i enrotllat com la mateixa Rosario Flores. Fuentes, ben abraçat per demostrar a l'audiència que és molt amic, parla a la càmera de TV3 en castellà, suposo que perquè la noia entengui bé tota la pilota que li fa. Després, la Rosario se'n va anar a RAC 1, on Jordi Basté també grava l'entrevista.

Seguidament acompanyen la Flores a un showroom de roba perquè l'artista triï i remeni: " Es que yo la ropa tengo que sentirla ", " A mi me gusta que la ropa sea muy especial ". Oh, quina cosa! Això ho diu la Lomana i l'apedreguen, però com que ho diu Rosario Flores la frase té una profunditat especial que justifica un reportatge de l' Entre línies . Després a dinar, amb amics d'aquests d'infantesa que ningú sap qui són però els veiem brindar i menjar feliços. En un determinat instant deixem de banda la Rosario per conèixer el seu cosí: el nebot del Pescaílla, conegut com el Patata, que és el continuador de la rumba catalana. Aquí la Flores ni s'hi acosta ni en parla. No la veiem. I finalment, concert al Palau.

La lectura entre línies que permet el reportatge és, per mi, demolidora. Això sí, el van titular La filla de la rumba catalana perquè així tot plegat queda més justificat a la televisió pública.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT