'Salvados': enterrar un mort en vida
Diumenge La Sexta emetia l'últim Salvados de la temporada i, segons prometien al final, tornaran. Encara sort. Va ser inevitable, però, detectar un final simbòlic de comiat (temporal). En ple dia de recompte electoral, després d'una setmana en què les acampades i els indignats han centrat l'atenció mediàtica, hem perdut el Jordi Évole interessat a furgar i posar el dit a la nafra i ens hem trobat amb un divertiment atemporal farcit de famosets però una mica buit quant a contingut.
L'equip de Salvados representava que organitzaven un joc per al presentador, que suposadament desconeixia què passaria. Una mena de gimcana en què cada entrevistat el conduïa al següent. Miguel Bosé, Kiko Rivera (que apareixia promocionant Torrente ara que ja està morint-se de gana a Supervivientes ), José María García, Marta Torné, Jon Sistiaga, José Bono... anaven desfilant. I mentre amb alguns parlava de política, passaven els resultats electorals sobreimpresos en pantalla. Eren dues realitats paral·leles. No acabava d'encaixar l'Évole periodista treballant aliè a l'actualitat. No s'entenia gaire bé cap on ens portava el joc televisiu del programa, tot i que a mesura que arribàvem al final del recorregut anàvem lligant caps: el programa ens portava fins a la capella ardent del mateix Salvados . Jordi Évole, tancat dins la caixa de morts, intentava contactar amb els amics per advertir-los que l'estaven enterrant viu.
Absurd si no fos perquè en aquestes últimes setmanes hem tingut la sensació que La Sexta estava maltractant un programa que, curiosament, és (en qualitat i plantejaments) el millor de la cadena. Gaudint d'un bon estat de salut, l'han canviat de dia, l'han retirat de la graella alguna setmana, ha hagut de competir amb els partits de futbol més assenyalats... i al final li han donat el passaport. Els crits d'Évole exclamant "Estic viu! M'han enterrat viu!" semblaven un missatge subliminal dirigit a la cadena.
