15/05/2016

Sanitat 2.0 a dues velocitats

4 min
En el congrés Health 2.0, celebrat aquesta setmana a Barcelona,  s’ha debatut sobre la transformació digital del sector sanitari.

Al món hi ha 5.000 milions de persones que no tenen accés a una intervenció quirúrgica amb anestèsia i garanties sanitàries. Al mateix temps, a les regions desenvolupades la majoria de la població està sana en termes generals, però el 20% dels pacients, sobretot els crònics, consumeixen el 80% dels recursos destinats a la salut. I això sense comptar el 5% de casos realment greus, que abasten des de la traumatologia fins al càncer i requereixen els tractaments i les actuacions més costoses. En canvi, en el 80% dels 1.000 milions de visites mèdiques que es fan anualment als EUA no hi ha contacte físic entre el pacient i el professional sanitari.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Són només tres exemples de disfuncions en el sector sanitari que es podrien resoldre aplicant tecnologies digitals -respectivament: simuladors quirúrgics, anàlisi de dades massives i telemedicina- i s’han mencionat al congrés Health 2.0 Europe, que ha reunit aquesta setmana a Barcelona representants dels gremis implicats -i amb interessos no sempre coincidents- en la transformació digital de la sanitat: pacients, metges i infermeres, centres hospitalaris, empreses farmacèutiques i asseguradores. També hi han participat desenes d’emprenedors que proposen tota mena de solucions tecnològiques per optimitzar la gestió i el tractament de la salut, estalviant costos.

Aquesta optimització té aspectes molt diversos. Per exemple, la valenciana MySphera mostra en temps real sobre un plànol de l’hospital on hi ha cadascun dels pacients, els professionals i els aparells mèdics. L’holandesa IncoSenseSmart lloga per 25 euros mensuals un sensor per a pacients amb incontinència que permet estalviar fins a 40 euros en canvis innecessaris de bolquers, sense comptar el temps que guanyen els auxiliars de clínica.

En el camp del big data, l’alemanya Heartbeat pronostica la probabilitat d’una intervenció quirúrgica i el temps que trigarà a arribar a partir d’un qüestionari detallat d’activitat física del pacient i d’un historial de casos anteriors. La catalana Made of Genes preveu la incidència de malalties analitzant les dades genètiques. La gallega Qubio compara imatges mèdiques amb les del seu arxiu al núvol i en destaca els detalls que s’aparten de la mitjana, de manera que accelera el diagnòstic. Outcomes Based Healthcare aplica l’estadística a les dades sanitàries d’una regió per fixar les primes d’assegurança. I algunes farmacèutiques ja negocien amb les asseguradores deixar de facturar per unitats de producte despatxades i passar a fer-ho en funció dels resultats obtinguts amb el tractament. Per això són bàsics els dispositius de monitorizació: Molecular Warehouse és un servei al núvol que rep dades dels biosensors de glucosa connectats als telèfons dels pacients i permet que els metges en facin el seguiment a distància.

En aquesta direcció també hi ha serveis de teleconsulta com Vividoctor i Vitaly, que posen en contacte metges i pacients mitjançant videotrucades de mòbil. I DrEd, la plataforma de consultes mèdiques que hi ha al darrere de la web de la cadena britànica de farmàcies Superdrug, en què les transaccions solen acabar amb la venda del medicament i el seu lliurament a domicili. Molts d’aquests serveis es basen en les dades de sensors que els pacients porten a sobre (21% als EUA, 11% al Regne Unit, 5% al Japó), i en aquest sentit cal destacar l’estudi d’Ipsos Healthcare que mostra una preocupant discrepància entre els pacients que confien que el metge els receptarà el sensor més adequat i els metges que no es consideren prou capacitats per fer-ho. També s’ha vist que la interoperabilitat és una assignatura pendent: cada plataforma requereix els seus propis sensors.

Fins i tot la gestió de les consultes mèdiques és un terreny obert a la millora en què es comencen a aplicar les mateixes tècniques de mobilitat i màrqueting que en altres sectors. En el nivell més bàsic hi ha el directori complet de facultatius de Doctoralia, per trobar l’especialista que hi ha més a prop, el cercador Medigo, de clíniques a l’estranger per a turistes quirúrgics, i l’aplicació RadixHealth, per a consultoris, que compensa els pacients que no es presentaran a la visita programant més cites que les que el metge pot atendre, i té en compte les condicions de pagament de cada mútua. Però també la francesa CheckER, una aplicació que indica quin servei d’emergències mèdiques tenim més a prop i quant temps haurem d’esperar per ser atesos. I la portuguesa Knok, una mena d’Uber de visites domiciliàries, que t’ensenya sobre un mapa quant trigarà el metge a arribar a casa teva.

En el congrés ha planat una certa frustració per la lentitud amb què s’apliquen les innovacions digitals, sobretot a Europa. La sessió sobre la creació d’un ecosistema europeu de sanitat 2.0 va ser especialment reveladora. L’americà Unity Stoakes de StartUp Health creu que només els emprenedors tecnològics aconseguiran que l’atenció sanitària arribi a 5.000 milions de persones abans de l’any 2035, i que al mateix temps se’n rebaixarà el cost. En canvi, Jorge Juan Fernández, del consorci públic Biocat -després de presumir de Catalunya com un dels cinc països europeus més petits i al mateix temps un dels cinc més potents en biotecnologia-, opina que no calen més emprenedors ni hospitals, sinó un finançament millor. I Joan Cornet, responsable de sanitat digital a la Mobile World Capital, considera que l’existència d’un ecosistema no serveix de res sense objectius de transformació digital comuns i específics, que actualment no hi són perquè cadascun dels estaments implicats, des de la indústria farmacèutica fins a les institucions acadèmiques, protegeix el seu territori. Per rematar-ho, Peteris Zilgalvis, el responsable del ram a la Comissió Europea, exhibeix un calendari de treball institucional sobre el tema que va molt més lent del que voldrien la majoria dels participants, i fa bona la frase de l’empresària italiana Emma Marcegaglia amb què van començar les sessions del congrés: “Quan hi ha una innovació, els americans hi veuen el negoci, els xinesos la copien i els europeus la reglamentem”. I així ens va.

stats