Sant tornem-hi: el reporterisme fàcil

El programa d'Antena 3 7 días 7 noches, amb Glòria Serra donant pas als reportatges, és d'aquells programes que ofereixen la típica carnassa de reportatge fàcil: misèria, truculència, picaresca... Tot el que impacti més a nivell d'imatge i no pas aprofundir en una bona trama d'investigació. Els temes són els de sempre: barris marginals, prostitutes, robatoris... Procuren que tot sigui molt cridaner i de mastegar fàcil per a l'espectador, sense buscar gaire més enllà. I, si pot ser, sense haver de treure la càmera del cotxe.

Dimecres van començar per un especial Piqué-Shakira (la prova més evident que fan l'estratègia de la piranya: deixen anar la sang més fresca perquè s'hi acostin totes a fotre queixalada). Ens van ensenyar la porta de casa del futbolista mentre un paparazzi deia: " Creo que primero compró un ático y creo que luego compró el de al lado ". " Creo ", deia. És a dir, que no ho sabia del cert, però tant hi fa. Després un periodista esportiu de Madrid assegurava que amb la relació amb la cantant havia baixat el rendiment de Piqué. I tant. Un comentari tècnic molt elaborat des de l'anàlisi més imparcial i profunda.

Després va ser el torn del reportatge que no falla mai: prostitutes. Els reportatges de prostitutes són fàcils: els reporters surten en cotxe i pentinen les zones on hi ha les noies. Les graven d'amagat, nues i assegudes a les voreres. Després abaixen la finestreta del cotxe i els fan la pregunta: "Quant cobres? D'on ets? On ho fas?" A la segona pregunta la noia els cala i els diu: "Sou periodistes, oi?" I l'altre: "No, no...". Però no cal fer res més: una pila d'imatges de prostitutes i una veu en off que ens explica per enèsima vegada en què consisteix el seu ofici. El pitjor de tot és que la veu en off, per justificar la lamentable vida de les noies, ens explica que a l'hora de fer la feina aquestes prostitutes es caracteritzen per la "poca implicació". Segurament. La mateixa que ells en fer reportatges.