Publicitat
Publicitat

EL MÒBIL, ELS MÈDIA I JO

Santi Balmes: "Miro Intereconomía per riure"

Tinc un iPhone des de fa dos anys. Abans tenia un Nokia d'última generació que tenia accés a internet i tot, però era un accés molt dolent i no el tenia ni configurat. Per la meva feina em va molt bé, perquè la meva agenda canvia constantment i molts cops he de dir o no a un concert amb un dia de marge. Utilitzo molt el correu electrònic i el Whatsapp per posar-me en contacte amb tot el grup, quan són coses com aquestes, de decisió immediata. El teclat tàctil, però, és un drama. Hi tinc una dificultat especial, i preferia el teclat d'abans, ho he de dir.

Pel mòbil hi puc parlar, com a màxim, un quart d'hora al dia, excepte si he de fer una entrevista. La durada de les trucades s'ha reduït moltíssim últimament, gràcies al Whatsapp. La majoria de gent amb qui tinc contacte té iPhone o Blackberry, i és estúpid trucar o enviar missatges perquè ja tens el Whatsapp. Els SMS també s'han reduït molt, però no tot el que desitjaria, perquè n'enviava molts. Sóc més de SMS que de trucada, més de llenguatge escrit que de parlar.

Miro la tele molt puntualment. Potser Buenafuente , les notícies de TV3, una pel·lícula sense publicitat de La 1 o La 2... De vegades miro Intereconomía per riure. Abans m'indignava molt, però ja he aconseguit no indignar-me i veure-ho com un tebeo. De la ràdio, de tant en tant sento el Fricandó, Catalunya Ràdio... Com que faig de tertulià, he d'estar una mica alerta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT