Publicitat
Publicitat

UN MOMENT... EUGENIO

Sec com un bacallà

El 1984 va començar oficialment la meva vida social. Era el primer any que presentava els nous Telenotícies de la nova TV3 i, de sobte, em van començar a caure invitacions d'un munt de locals que desconeixia. Fins aleshores la meva vida nocturna havia estat d'una altra mena, la típica d'un jove universitari progre. Però va ser posar-me davant de les càmeres i se'm van obrir les portes d'uns establiments o molt més sòrdids o molt més sofisticats del que jo estava acostumat. Una vegada, un relacions públiques pesat em va abraçar, em va dir Kike i em va comentar que en aquella discoteca hi havia un, segons ell, íntim amic meu, l'Eugenio. L'Eugenio! Jo no l'havia vist mai en persona, però, com tothom, sabia els seus acudits i els repetia amb el seu deix. Sol, assegut en un sofà, s'estava ell, amb una beguda llarga al davant, envoltat de fum, vestit de negre i sec com un bacallà. Molt educadament ens vam donar la mà, vaig seure al seu costat i vaig intentar mantenir-hi conversa. Res, no vaig arrencar-li gaire cosa més que dos o tres "mmmm" i un parell de "i tant...". Al cap d'una estona, ell se'n va anar i jo em vaig quedar sol pensant si aquella situació no havia format part, en definitiva, d'un acudit del mateix Eugenio.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT