Semiòtica creativa a 'El País' per destruir Pedro Sánchez

BarcelonaImaginin que volen fer una infografia amb persones a favor i persones en contra d'una cosa i que encerclaran cada retrat amb una franja de color. Podrien triar qualsevol tonalitat –el color siena i el blau de Prússia, posem per cas– però no, imaginem-nos que escullen el vermell i el verd. El més natural seria que el verd envoltés els que estan a favor, i el vermell, els contraris. Doncs no passa 'El País', que feia una infografia amb els partidaris del congrés socialista de dissabte tacant-los de vermell –malos, más que malos!– mentre que els contraris apareixien amb una aura verda d'aprovació. És només un exemple, menor però significatiu, de com l'entestament del rotatiu de Prisa contra Pedro Sánchez està fent que el diari abraci ja una semiòtica alternativa que confondria el mateix Kandinsky.

Mirem, per exemple, el titular de portada d'aquest dijous. “Sánchez s'atrinxera després del seu cessament”. És un enunciat que té un petit problema: no ha estat cessat! Com a molt, es pot discutir si l'executiva ha quedat invalidada automàticament per la marxa dels crítics. I no és que jo validi la interpretació que fa el sector 'sanchista' dels estatuts del PSOE per justificar que el seu líder es mantingui en el càrrec tot i les múltiples punyalades intercostals dels seus correligionaris (quan acabi tota aquesta broma Telecinco hauria de fitxar-lo per a 'Supervivientes'). És que, unes pàgines més endins, el subtítol de l'editorial diu “El cessament inevitable i legítim de Sánchez és l'única sortida per al partit”. No havíem quedat en portada que ja havia succeït? La sensació és que el diari està forçant la màquina com mai. Una campanya tan sagnant com la d''El País' contra Sánchez –l'editorial el titlla avui d'“insensat sense escrúpols”– deu descol·locar els lectors d'una capçalera que, malgrat tot, deuen preferir un govern seu que no pas un de Rajoy.