Publicitat
Publicitat

Seny i sensibleria, com de costum

Si algú m'hagués dit que en algun moment de la meva vida celebraria una operació de l'FBI, l'hauria pres per dement senil o dement juvenil, que de tot hi ha a la vinya del Senyor. El tancament de Megauploud ha despertat una onada d'indignació entre els denominats defensors de la llibertat, partidaris ferotges de la cultura de barra lliure, que és com el paradís a la terra, on la gasela dormirà amb el lleó i quan es despertin miraran Brigadoon de franc.

A totes les ràdios, els tertulians contraris al pirateig cultural s'erigeixen en defensors dels autors i els seus drets, com si els autors fossin aquella mistaire d'Andersen que va descalça pels carrers la nit de Nadal. Recorda molt a apadrinar un nen de l'Índia: ens commou l'autor desvalgut, incomprès, que lluita per compartir amb tothom el seu talent immens. Aquell músic que toca en un garatge atrotinat. Aquell escriptor que escriu en la penúria. Aquell director que dirigeix una pel·lícula en què ningú de l'equip no cobra (molt millor, perquè els diners envileixen i pertorbarien el seu art immaculat). La misèria de l'artista permet tenir bons sentiments i gestos caritatius, adoptar actituds protectores. Com quan reculls un gatet abandonat. O una iguana.

Però no ens equivoquéssim, el més cabdal del debat no són els drets d'autor, que traduïts en xifres, pel que fa a les pel·lícules, són només un 2% sobre el preu de l'entrada, sinó el futur i els guanys de les indústries culturals, imprescindibles per als autors. En el món dels indignats, una cosa tan senzilla costa d'entendre perquè enriquir-se està mal vist. Quan la realitat és una altra. Mentre em paguin bé i em donin llibertat creativa, és esperançador que els meus productors audiovisuals es fumin els millors puros. El dia que no puguin pagar la factura de la llum, no podrem encendre els focus del plató.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT