10 sèries curtes per a unes vacances curtes
La Setmana Santa permet recuperar algunes de les ficcions més celebrades dels últims dotze mesos
BarcelonaL’allau de ficcions i de plataformes disponibles fa gairebé impossible estar al dia de les novetats en matèria de sèries. Per això, les vacances s’han convertit en el moment ideal per recuperar les produccions que tothom recomana però per a les quals no s’ha tingut temps.
Unes vacances breus, com les de Setmana Santa, permeten dedicar temps a minisèries o sèries que es poden veure en menys de deu hores. Davant l’ampli ventall de possibilitats, aquesta és una llista d’algunes de les propostes més notables dels últims dotze mesos.
Ryan Murphy s’ha convertit oficialment en el guru de les antologies. Després d’ 'American horror story' i 'American crime story', el guionista s’ha llançat a explorar les grans disputes de la història amb Feud, en la qual cada temporada estarà dedicada a una parella enemistada.
Per a la primera ha recorregut al Hollywood clàssic, una de les seves passions, i a un duo icònic, Joan Crawford i Bette Davis. Els vuit capítols narren la seva convivència forçada durant el rodatge de 'Què se n’ha fet, de Baby Jane?', la pel·lícula que havia de rellançar les seves carreres.
La proposta va més enllà del simple voyeurisme mitòman: és un retrat descarnat de la dificultat de les dones de més de cinquanta anys per sobreviure en el món del cinema i del masclisme que havien de suportar diàriament. Susan Sarandon es mimetitza en Bette Davis i reclama el seu Emmy a millor actriu de minisèrie.
Murphy té clar que el marc conceptual de l’antologia té camí per recórrer i ja prepara una nova temporada amb Carles d’Anglaterra i Lady Di com a protagonistes.
És una de les candidates a dominar les categories d’interpretació dels premis televisius d’aquest any gràcies a un repartiment de luxe amb Nicole Kidman, Reese Witherspoon, Shailene Woodley i Laura Dern.
La minisèrie, de set episodis, s’ambienta a la població costanera de Monterrey, a Califòrnia, i retrata les vides d’unes dones benestants que sota una aparença de perfecció i unes cabelleres daurades impol·lutes amaguen una bona dosi de secrets. L’arribada de la Jane, una jove mare interpretada per Woodley, és el punt de partida d’un drama que, externament, es presenta com una sèrie de misteri però que en el fons parla de conflictes humans com l’assetjament o les relacions de parella abusives.
Tot i que en principi estava concebuda com una minisèrie -de fet, adapta una novel·la de Liane Moriarty-, la bona recepció per part de la crítica ha fet saltar els rumors d’una possible continuació entre la premsa especialitzada nord-americana.
L’autora del llibre ha confirmat que els productors li han demanat que comenci a pensar idees per seguir amb la història. Segons ha explicat en una publicació australiana, la seva intenció és seguir explorant què els passa als personatges que interpreten Nicole Kidman i Zoe Kravitz.
‘NATIONAL TREASURE’
Aquesta ficció britànica es basa en l’operació Yewtree, una investigació policial duta a terme al Regne Unit que va fer sortir a la llum múltiples casos d’abusos sexuals a menors perpetrats, entre d’altres, per personalitats dels mitjans de comunicació, com Jimmy Savile, presentador de la BBC. La ficció se centra en el personatge fictici de Paul Finchley -interpretat per Robbie Coltrane, un popular comediant al Regne Unit-, que en l’ocàs de la seva carrera professional és acusat d’una violació comesa deu anys abans, quan la víctima tenia 15 anys.
La seva vida entrarà en una espiral de destrucció a mesura que les acusacions es multipliquin i hagi de fer front a les sospites de la seva família. La seva dona, interpretada per Julie Walters, porta anys refugiant-se en la religió per ignorar els enganys del seu marit, mentre que la filla, Andrea Riseborough, viu el seu propi infern intentant sortir del món de les drogues.
No és una ficció fàcil de veure però és un bon exemple de com la televisió pot explicar l’actualitat.
Drama inquietant que segueix la desesperació de Nasir Naz Khan, un nord-americà d’origen pakistanès que és acusat de matar una noia que coneix una nit de festa. Sense gairebé tenir temps de reaccionar ni entendre què passa, el protagonista acaba a la presó sense cap coartada que el pugui salvar d’una condemna de per vida. La seva única esperança és un advocat defensor singular i repudiat per la professió, interpretat per John Turturro. La minisèrie, que es va estrenar aquest estiu, capgira el gènere policial i explora el racisme que impera en el sistema judicial del país.
La ficció és una adaptació de 'Criminal justice', un producció britànica escrita per Peter Moffat. En el projecte nord-americà el paper de l’advocat l’havia d’interpretar James Gandolfini, protagonista de 'Los Soprano', però la seva mort prematura va obligar a buscar un substitut. Després de valorar noms com Robert De Niro, finalment el paper va recaure en Turturro, a qui la crítica especialitzada augura una nominació als Emmy com a millor actor secundari en una minisèrie.
Sèrie per als amants de l’humor de Louis C.K, ja que la seva creadora i protagonista, Pamela Adlon, ha sigut durant molt temps la mà dreta del comediant. A Better things Adlon hi interpreta Sam Fox, una mare soltera que intenta sobreviure a Hollywood amb les seves tres filles. Per si la maternitat en solitari no fos prou difícil, la protagonista porta anys intentant fer-se un lloc en el món del show business. La comèdia té un toc semiautobiogràfic: Adlon també està divorciada, té tres filles, a les quals cria ella sola, i va ser una actriu infantil amb problemes per trobar feina quan va arribar a la vintena.
Una comèdia que reflexiona sobre la maternitat i les seves contradiccions.
Juntament amb Lena Dunham, Phoebe Waller-Bridge és un dels màxims exponents de la creativitat femenina a la petita pantalla. Amb Fleabag, la seva segona sèrie, aquesta jove londinenca ha aconseguit cridar l’atenció de la crítica anglesa, que va considerar la ficció com una de les millors del 2016. Com la seva homòloga nord-americana, Waller-Bridge transita entre la comèdia i el drama -en aquest nou gènere anomenat dramèdia - per explicar les desgràcies quotidianes de Fleabag. La protagonista no és una noia fàcil: té una capacitat innata per crispar la seva germana, el seu negoci -una cafeteria- està en decadència i aguanta un nòvio al qual utilitza sense cap mena de mirament.
Sota la suposada superficialitat de la protagonista s’hi amaga una ferida profunda que es desvela en els sis episodis de mitja hora. La ficció, que es basa en un monòleg amb el qual va guanyar el Fringe First Award a Edimburg, parla de la parella, l’amistat, el dol i el perdó. A més de descobrir el magnetisme de l’actriu i guionista, també permet gaudir d’Olivia Colman, una de les intèrprets britàniques indispensables, que dona vida a la madrastra de la protagonista, amb la qual té una relació passiva-agressiva.
Tant la BBC, la cadena original, com la creadora han expressat el seu desig per recuperar la sèrie amb una segona temporada, però de moment no hi ha confirmació.
Comèdia lleugera per passar uns bons dies de vacances. 'Lovesick', sèrie britànica produïda per Channel4, que narra la vida amorosa del Dylan, un jove a qui acaben de diagnosticar clamídia, una malaltia de transmissió sexual. Aconsellat per la seva metge, el noi haurà de contactar amb les parelles que ha tingut en els últims temps per informar-les de la situació. A mesura que el protagonista va buscant les noies va creixent el misteri de saber de qui s’enamorarà finalment. El Dylan comparteix els seus problemes amb els seus millor amics, el Luke i l’Evie, que té sentiments pel protagonista, tot i que intenta girar full. La sitcom és una alternativa per a aquells que van quedar decebuts amb 'Cómo conocí a vuestra madre'.
‘1992’
'Thriller' polític ambientat a Milà a principis dels 90, moment en què la ciutat vivia una situació convulsa tant políticament com socialment. La ficció se centra en el cas Tangentopolis, una gran xarxa de corrupció en la qual estaven implicats polítics i empresaris i que va provocar el naixement de l’organització judicial Mani Pulite (Mans Netes).
La sèrie, impulsada per l’actor Stefano Accorsi, és un dels exponents del noir italià, un gènere que s’ha caracteritzat per exposar les ferides obertes del país transalpí, com la màfia o la corrupció. Tot i la seva connexió amb la realitat, els guionistes barregen personatges reals amb sis de ficticis però que es poden identificar clarament amb figures de l’època. La idea és explicar a través de la ficció, una part important de la història del país.
La sèrie repassa els deu mesos que van des del primer cop que els jutges detenen un polític fins a la primera acusació cap al llavors primer ministre, Bettino Craxi, un dels puntals del sistema corrupte.
Adaptació de la novel·la homònima de Julian Barnes. La minisèrie, de només tres capítols, explica un episodi real de la vida de Sir Arthur Conan Doyle, creador de Sherlock Holmes. Enfonsat per la mort de la seva dona, l’escriptor pateix un bloqueig creatiu.
L’únic que el pot fer sortir del seva letargia són els crims de Great Wyrley, un possible cas de negligència judicial. Conan Doyle s’obsessiona a demostrar que la detenció de George Edalji, un jove de família índia, és un exemple de racisme i corrupció. Durant el procés d’investigació l’escriptor es transmuta en el seu personatge més cèlebre.
‘MIDNIGHT DINER’
Les vacances de Setmana Santa són massa curtes per viatjar a països llunyans però les sèries poden ajudar a imaginar que estem a l’altra punta de món sense moure’ns del sofà. Netflix compta al seu catàleg amb una oferta extensa de ficcions provinents de l’Àsia.
Una d’elles és 'Midnight diner', una sèrie japonesa que trasllada l’espectador a una petita taverna d’un carreró de Tòquio, que obre des de mitjanit fins a les set del matí. El local només té un menú, amb la sopa de miso amb porc com a plat estrella, però el seu carismàtic xef és capaç de cuinar qualsevol cosa que vulguin els comensals. Cada capítol se centra en una història, sempre vinculada a un plat de la gastronomia japonesa. Capítols de mitja hora que són un recorregut emocional pel Japó contemporani i que permeten descobrir el sentit de l’humor nipó.
