Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

S'han acabat les preguntes?

AComando Actualidad (La 1) vam veure diversos reportatges centrats en la maternitat: eren famílies amb nens adoptats, o amb pares homosexuals, o parelles a qui els ha costat molt concebre un fill...

Un dels casos més interessants que vam conèixer era el d'un matrimoni d'invidents que havien tingut bessonada. L'empenta dels pares era encomiable. Se'ls veia una parella molt capaç que adorava els nens. Els nadons estaven ben atesos i feliços. En cap moment voldria que aquest article semblés un qüestionament d'aquesta família. Ara bé, televisivament parlant el reportatge no feia les preguntes que molts ens plantejaríem davant d'una situació com aquesta.

El reportatge de carrer que s'ha posat de moda, que cerca en la quotidianitat el més inèdit, que entra a les cases, que furga en la intimitat de les famílies, que busca la peculiaritat de gent anònima... s'ha oblidat de preguntar. En tenen prou plantant la càmera i deixant que les persones es mostrin. Però la curiositat de preguntar, de fer determinades reflexions als protagonistes ja no hi és o pensen que no cal. Se centren només en la pregunta fàcil, per donar conversa. El més curiós que van ensenyar era la mare amb un aparell que li xiva el color de la roba per saber si la robeta és de nen o de nena. Anaven junts a comprar al súper o sortien plegats a fer un aperitiu amb uns amics en una terrassa.

En canvi, els dubtes de pensar com s'ho faran quan els nens hagin d'aprendre a caminar o quan els petits fugin carrer avall amb tres anys no es resolien. Segur que aquesta família deu tenir un pediatre o algun professional que els assessora, i potser la seva opinió hauria aportat més al reportatge que no pas un aperitiu amb uns amics.

No n'hi ha prou amb ensenyar i conversar quan es vol aconseguir un bon reportatge. Sense qüestionar res, el que veiem té poc valor i convertim en invidents els mateixos espectadors.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT