Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Sherlock Holmes: versió 2.0

El canal 3XL de TVC va estrenar diumenge una sèrie extraordinària de la BBC: Sherlock . D'entrada sorprèn que hagin optat per emetre-la en aquesta cadena (més minoritària) quan tens la sensació que seria una molt bona opció per a l'audiència de TV3. De pel·lícules sobre el detectiu n'hem vist moltes, i fins i tot una sèrie com House està inspirada en aquest personatge i les seves estratègies de deducció. Però aquest nou Sherlock és especial. S'allunya de l'estereotip.

La sèrie de la BBC ha decidit aprofitar la universalitat dels arguments del personatge per transportar-lo al Londres actual, i en la factura de la sèrie s'estableix un joc molt divertit entre la intemporalitat d'algunes escenes i l'extraordinària modernitat d'unes altres.

El millor és com introdueixen les noves tecnologies amb una naturalitat sublim, fins i tot poètica. No pretén presumir de futurista, sinó que l'ús espontani que Holmes i els seus col·legues fan dels mòbils, els GPS, els localitzadors... és simpàtic i molt real. Sherlock no està tan preocupat pel mòbil del crim sinó per demanar un mòbil des d'on li deixin enviar un missatge. I les trames d'assassins en sèrie de tota la vida s'entrellacen amb l'era digital d'una manera delicada i elegant. Amb tot, la còpia que ha emès TV3 estava mancada de molts dels títols (pràcticament cal·ligrames) que travessen la pantalla per ajudar (i emfasitzar) la capacitat deductiva de Holmes.

La profunditat i dimensió d'aquest detectiu és apassionant: té clarobscurs, és obsessiu, antipàtic a vegades, encantador d'altres, navega perillosament entre l'asexualitat i l'homosexualitat, té fins i tot algun tret psicòtic i una clara addicció al tabac i a la feina. El seu amic Watson no es queda enrere: un metge exmilitar de l'Afganistan amb dificultats per adaptar-se a la seva nova etapa de civil.

No se'l perdin. Passegin pel nou Baker Street i veuran que no tot és tan elemental.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT