'Simplement Spanair'
Sobre la radionovel·la, hi preval un concepte antiquat que no li fa cap favor. Superada la radionovel·la sentimental de Lucecita o Simplemente María (encara he aconseguit cosidores amb els ulls envermellits arran d'un transistor), els primers anys Catalunya Ràdio va apostar per l'adaptació literària. Només el 1985 en va produir tres: All i salobre de Sagarra, interpretada per Pau Garsaball; Laura a la ciutat dels sants de Llor, per Constantino Romera i Carme Elias, i El mecanoscrit del segon origen de Pedrolo, per Carme Sansa i Vicky Peña. Després va venir Tirant lo blanc de Joan Martorell (amb aquest escriptor tothom s'agafa confiances i l'anomena Joanot, com si haguessin menjat del mateix plat, mentre que a Ausiàs March ningú no gosa dir-li Ausiasillo).
El cas Spanair ens assenyala l'horitzó (una metàfora inquietant perquè, si t'han d'assenyalar l'horitzó, val més que t'indiquin on queda General Òptica). En els últims dies hi han hagut declaracions del seu president, Ferran Soriano, que va saber per la premsa que Qatar Airlines es feia enrere, i de Damià Calvet, secretari de Mobilitat i Territori, que ja ho sabia la nit abans. Què li hauria costat a Calvet trucar a Soriano? Es va contenir per allò de "potser és un xic massa tard"? Fins a quina hora és correcte trucar a can Soriano?
Drama, incerteses, esperances frustrades, acusacions soterrades: el format ideal per explicar el cas Spanair és la radionovel·la. Els demano que sospesin la proposta: Soriano interpretat per Jordi Boixaderas, Calvet per Joan Pera, la ministra Ana Pastor per Carmen Matchi (molt salada amenaçant Spanair amb una multa de nou milions) i el conseller delegat de Vueling, Álex Cruz, per Gabino Diego, excepcional fent els embuts de Cruz quan a El matí de Catalunya Ràdio li van demanar pels ajuts públics que havia rebut Vueling.
