Publicitat
Publicitat

Dígits i andròmines

'Smartphones' per a tothom

Els telèfons avançats ja són la majoria dels que es venen als mercats occidentals, però el veritable creixement l'aportaran els models de baix cost

"E stem venent telèfons que costen més del que ingressen moltes famílies alguns mesos". M'ho deia no fa gaire -amb un punt de culpa a la veu- el director general a l'estat espanyol d'un dels principals fabricants mundials de smartphones . Els models emblemàtics de les marques importants, amb pantalles tàctils de quatre o més polzades d'altíssima resolució, càmeres de més de vuit megapíxels, processadors de dos i quatre nuclis i funcions que rivalitzen al mateix temps amb les d'un equip de música, un ordinador i una consola de videojocs, tenen preus d'entre els 500 i els 700 euros.

Gràcies a les subvencions de les operadores de telefonia, en mercats com el nostre ja fa mesos que es venen més smartphones que mòbils bàsics. La tendència es reprodueix a escala mundial: l'any passat es van despatxar 480 milions de smartphones , i la consultora Gartner preveu que aquesta xifra superi els 1.100 milions d'unitats d'aquí quatre anys.

La novetat és que aquest creixement no es produirà amb els smartphones de gamma alta, que són els que atrauen l'atenció mediàtica. Al Mobile World Congress de Barcelona, les estrelles dels despatxos, on es formalitzen vendes de centenars de milers d'unitats, han estat els smartphones de gamma baixa. Aparells que es vendran a preus d'entre 100 i 200 dòlars i que no són la punta de llança tecnològica quant a potència i prestacions dels components, però que en canvi posen les dues característiques que defineixen un smartphone -la connexió a internet i l'ús d'un sistema operatiu que admet aplicacions externes- a l'abast dels milions de consumidors que encara no en tenen. Sigui a la Xina (on la setmana passada es van superar els 1.000 milions de línies de mòbil), a l'Índia, a Indonèsia o bé a l'Àfrica subsahariana.

Un exemple: Stephen Elop, el conseller delegat de Nokia, sortia a la foto de Barcelona amb el seu telèfon de gamma alta amb Windows Phone, el Lumia 900. Però la novetat més important d'aquell dia va ser el Lumia 610, un model de 189 euros adreçat als consumidors més joves i/o de menys poder adquisitiu, que acabarà aportant més que el seu germà gran al compte de resultats de Nokia... i al de Microsoft, ja que afavorirà la quota de mercat del sistema operatiu Windows Phone, que d'aquesta manera ampliarà el seu abast per la part baixa del mercat.

El Lumia 610 és només un dels molts smartphones que porta un processador de l'empresa americana Qualcomm, el fabricant líder de xips per a telèfons mòbils. En aquest sector també hi trobem Texas Instruments, Mediatek, Nvidia, Apple, Samsung i Broadcom, entre d'altres. És un mercat molt llaminer: l'any passat, els fabricants de telèfons ja van comprar més xips que els fabricants d'ordinadors. La clau són els SoC ( system-on-a-chip ), circuits integrats que inclouen totes les funcions internes de l' smartphone ; el fabricant hi afegeix la pantalla, la bateria, la memòria, la carcassa, la marca, el màrqueting i la distribució.

Així s'obtenen els models de menys de 200 dòlars, que són la gran majoria dels que venen a la Xina els fabricants locals ZTE (el quart del món, tot i que aspira a la tercera posició abans de tres anys) i Huawei, tots dos amb xips de Mediatek. És el mateix segment al qual s'adreça Samsung amb els seus telèfons Bada.

Qui ha trigat a despertar-se ha estat Intel, el gegant dels xips per a ordinador, que ha vist com el desplaçament del mercat cap als dispositius de butxaca amenaça de deixar-lo sense clients. Per evitar-ho, la firma ha presentat a Barcelona una versió mòbil del seu processador Atom que ja ha estat adoptada per l'operadora Orange per a l'smartphone de baix cost Santa Clara que traurà al mercat abans de final d'any. En la mateixa línia trobem l'Open Web Device, un disseny de smartphone creat per Mozilla només amb tecnologies web per a totes les funcions de l'aparell, i del qual Telefónica ensenyava a Barcelona un prototip que costa, segons l'empresa, cinc vegades menys que un smartphone de gamma alta oferint unes prestacions comparables.

Tot plegat és, com insisteix Elop, una cursa per veure qui és el que aconsegueix connectar a la xarxa els pròxims 1.000 milions d'internautes, els que mai tindran altre ordinador que l' smartphone que portin a la butxaca.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT