Hugh Hefner ens ha aixecat a tots la camisa, cosa que d'altra banda ja li escau al creador de l'imperi -en franc declivi- Playboy . A principis de setmana tuitejava que a través de l'iPad es podria accedir als continguts íntegres de la seva revista, i no a la versió censurada que imposa Apple, on no hi ha les famoses conilletes que han estat marca de la casa des del seu naixement. Semblava que Steve Jobs havia afluixat en la seva croada contra els nus. Però no: el que han desenvolupat a Playboy és una aplicació que et permet navegar pels seus arxius, però a internet. Diferència subtil, però important.
No crec que ningú perdi la son per l'absència de les playmates a l'iPad: difícilment serà això el que acabi amb la pornografia a la xarxa (dada: en tan sols deu anys, el valor de la revista ha passat de 1.000 milions de dòlars a 210). El que emprenya és que les empreses informàtiques s'extralimitin i s'investeixin en guardianes de la moral. I acabin censurant, per exemple, un còmic basat en l' Ulisses de James Joyce. El pecat? Hi sortia, en una vinyeta aïllada, un banyista despullat.
