Steve Jobs, entre Edison i Disney

Nova YorkSteve Jobs marxa d'Apple situat en una posició ben alta entre els líders empresarials. El llegat que deixa és molt important. Però fins a quin punt pot deixar una petja destacada en la història? "Jobs ha revolucionat el nostre concepte de la música, els telèfons, l'ordinador i, literalment, de tot", expresa Mike Carrier, professor de Dret de la Rutgers School de Nova Jersey que compara Jobs amb Ford "que va tenir un gran efecte en el camp de l'automòbil".

Tot i així, altres veus fan planar el dubte de "fins a quin punt Jobs ha causat o no una revolució, ja que el ritme accelerat de les innovacions tecnològiques fa que no puguem assegurar-ho completament". Ho diu Peter Cappeli, professor de la l'escola de negocis Wharton, que compara Jobs amb "Raz'r, de l'empresa Motorola, que fa uns anys es pensava que era un revolucionari".

Jefrrey Sonnenfeld, degà associat de l'escola de negocis Yale recorda una anècdota de fa gairebé trenta anys. Jobs va interrompre un dinar a Ed Land, conseller delegat de Polaroid, la companyia de càmeres fotogràfiques, per felicitar-lo per la seva saviesa. El creador d'Apple volia ser com ell. "Land només va veure-hi un home que sabia vendre, però que havia d'aplicar la tecnologia per fer coses noves", comenta.

Certament, Jobs se sap vendre i ha estat un dels homes amb més èxit de darrer segle. Però també ha sabut brillar tecnològicament, fet que Land posava en dubte l'any 1985. De fet, el diari The New York Times l'assenyala com a inventor de 313 patents. Això, combinat amb la seva afició a la teatralitat, el posen en un lloc entre Thomas Edison i Walt Disney. Geni i figura.

Anita Elberse, professora de la Universitat de Harvard, assenyala tres virtuts de Jobs: "Hi ha pocs consellers delegats que es puguin comparar amb Jobs pel que fa a fer productes diferents, estar tant de temps al capdavant de l'empresa i connectar amb els consumidors", destaca com a clau del seu èxit. Però hi ha un efecte propagandístic a tenir en compte. "No es pot subestimar l'impacte massiu que la premsa li ha donat per adquirir el concepte de celebritat que duu associat", comenta el professor de la Universitat de Columbia, Eric Abrahamson.

Ford va ajudar a crear la indústria de l'automòbil. Alexander Graham Bell va inventar el telèfon. Jobs ha dissenyat dispositius estèticament agradables i fàcils d'utilitzar que han canviar la manera de gestionar la informació, veure pel·lícules o escoltar música.

Elberses assenyala que "els consumidors han creat una gran connexió entre els productes d'Apple i el noi dels pantalons texans, jersei negre i ulleres metàl·liques". Considera que els usuaris "creuen que Jobs és l'únic responsable dels productes que hi ha a casa seva". Tot i així, les valoracions, segons aquesta professora de Harvard, es podran fer "quan d'aquí cinquanta o cent anys mirem enrere i pensem: 'Això ho va fer Steve Jobs'". "Aquest serà el seu impacte cultural".